Amb una lluna plena preciosa, no tan lluminosa com un parell de dies abans, vam començar la ruta des d’Ibi. Una costera molt empinada per començar fa que ens ho agafem amb tranquil·litat; de seguida ens recuperem al Descansador (evident el perquè del nom). Després la pujada es suavitza un poc, però continuem guanyant altura per una ombrienca senda . Apleguem al mas de Foiaderetes, on fem un breu descanset. Seguim l’ascens passant pel mas del Serrallo –o Tetuan-, amb el seu magnífic teix i ja amb el destí més pròxim. Superada la Cava Coloma . una extensa panoràmica s’obri a la nostra dreta, amb tota la Foia i part de l’Alacantí. El darrer esforç ens du fins al cim, on un ventet fresc fa que ens abriguem. Tenim vistes a les dues vessants, la citada anteriorment i tota la Foia d’Alcoi a l’altre, amb la Serra de Mariola i un muntó de poblets del Comtat il·luminats. Una meravella!
Després d’un mosset, la xarradeta, les fotos… comencem la tornada pel mateix camí. La baixada és ara bastant més lleugera i, llevat d’algun breu reagrupament, anem fins el Descansador sense pausa. Des d’allí contemplem una estona la Foia amb totes les llums enceses i comentem que l’esforç ha pagat la pena. Caminar amb la lluna plena té el seu encant i més en aquesta època en què s’agraeix la fresqueta de la nit. Un plaer!
