Les Rutes del Centre: Montdúver – Xeraco (La Safor) 22.3.2026
Comença el dia amb una lleu gelada tardana, però el sol presagia un dia càlid, i més al prelitoral saforenc, cap on ens desplacem. En poc més d’una hora ja som a Xeraco, i entre bancals de tarongers arribem al punt de partida: l’àrea recreativa de la Font de l’Ull.
Anirem per un agradable camí sobre el barranc de Ruta, totalment cobert per una selva de pins i marfulls embolicats amb lianes d’arítjol, heures i esparregueres, i entre un rodal de xops blancs baixem a la font de l’Ull, una caseta per on s’escolta el soroll de l’aigua entubada. Eixim de nou al camí, que acaba convertint-se en senda i va guanyant altitud, primer a la dreta del barranc i després, a l’esquerra, allunyant-se d’ell. A poc a poc van ampliant-se les vistes cap a Xeraco i la seua marjal, la mar, i conforme pugem, ja se’ns apareix el Montdúver al davant. Si mirem enrere descobrim altres barrancs que davallen d’aquest altiplà. I així eixim a una pista que seguirem cap a l’esquerra fins que acaba a un replanell on esmorzem, de cara a la vessant que aboca a Xeresa, salvatge i boscosa.
A partir d’ací comença l’aventura: si des d’on havíem parat a esmorzar ja es pressentia una pujada dura, conforme anem pujant, el pendent ens ho va confirmant. Fins i tot, passant la meitat d’aquesta ascensió, hi ha algun pas on haurem de grimpar i ajudar-nos d’una corda. Tenim davant les altes cingleres del Montdúver i un selvàtic barranc entremig. Però amb prou feines acabem arribant al capdamunt d’un segon cim, i entre un carrascar arbustiu arribem al cim principal, adornat amb nombroses antenes, d’on en destaca una, que és visible des de molts quilòmetres de distància. Des d’ací veiem totes les principals muntanyes diàniques: Xortà, el Montgó, Bèrnia, l’Aitana, la Serrella, el Benicadell, el Montcabrer, el Menejador, i ja més allunyada, la Blasca.
Baixarem per una senda que ens estalvia alguna de les revoltes de la pista formigonada que arriba a les antenes, i des d’un collat davallem per una senda que ja vam fer servir en una anterior ocasió, però no tardarem molt en deixar-la per a prendre’n altra en direcció a Xeraco. Travessarem ombrívols barrancs farcits de marfulls, arborcers, carrasques, algun freix que comença a mostrar les fulles noves, gal·lers, i recuperant-se del foc, pinastres de llargues i brillants acícules que van recolonitzant tots aquests indrets.
I quan arribem al replà on havíem eixit de la senda de pujada, desfarem camí avall fins al cotxe, passant per la capçalera d’un ferèstec barranc on un gran salt sembla que no fa molt encara ha arribat a portar aigua de manera efímera.
L’últim tram de baixada on ja havíem vist alguns espàrrecs, aprofitàrem per a fer collita i emportar-nos-en un grapadet. A Xeraco ens espera el dinar.
