Les Rutes del Centre: Refugis antiaeris i Font de la Poaça – La Pobla del Duc (la Vall d’Albaida) 8.3.26
Amb la intenció d’aplegar gent –antics i actuals caminants- vam programar aquesta caminada, ben senzilla, a l’abast de tots els públics i en una època en què els camps fruiters de la Vall d’Albaida estan preciosos, en plena floració. Malauradament la incertesa del temps –tota la setmana plovent- va fer que, al remat, fórem els de sempre.
Vam començar als afores de la Pobla del Duc, en direcció a ponent, amb un cel cobert però respectuós, esperem. Sempre crida l’atenció aquesta Vall d’Albaida, la vall Blanca, amb tan bona terra, aigua i bon clima, ideal per al cultiu; en aquests temps està especialment cridanera pels colors de les flors dels arbres fruiters, amb el Benicadell tot el temps fent de fons de pantalla, un marc immillorable. La manca de sol no li lleva ni una miqueta de bellesa, simplement és diferent la llum. Creuem el barranc de Castelló amb l’aigua corrent i apleguem a la via del trenet Alcoi-Xàtiva, que està d’obres finalment, esperem que no s’interrompen i acaben donant el servei que aquest mitjà proporciona als habitants de l’Alcoià, Comtat, Vall d’Albaida i la Costera. Creuem un altre riuet, el de Missena, per un pont metàl·lic de la via i apleguem a un despoblat mig enderrocat; aquests rierols aboquen l’aigua al proper riu Albaida i aquest al pantà de Bellús, que tenim molt a prop. Seguim avant, creuem el Camí Reial de Gandia i apleguem al primer refugi, el del Pla de Missena; està ben arreglat i és visitable, amb una àrea d’esplai davant, amb fonteta inclosa, on esmorzem. Uns panells ens informen de què, en temps de la Guerra Civil, s’hi va construir un aeròdrom, objectiu fàcil dels bombarders que des de l’Illa de Mallorca feien la vida impossible a tota la franja costanera de la península, des de Cartagena fins més amunt de Barcelona. Un poc més avant estan les cases de Missena i seguint encara un poc més, l’altre refugi, el de la Casa Alta, també restaurat i visitable (fa goig veure que en molts pobles es preocupen del seu patrimoni, el restauren i el posen a l’abast dels veïns; no tots ho fan). Al costat, a la vora del riuet hi ha les restes del molí del Poll, de l’Edat Mitjana. Aquesta mansió, la Casa Alta és enorme, va ser el lloc on s’allotjaven treballadors i aviadors de l’aeròdrom. Reprenem la marxa entre camps cultivats, passem per la font de la Raconada i creuem el riuet d’adés altra vegada. Seguim per un suau pendent ascendent en direcció al poble, a l’entrada del qual trobem la font de la Poaça, d’origen medieval, i un poc més amunt, els cotxes que havíem deixat. Un matí agradable i molt relaxant.
