Dues xarrades per entendre l’ “Actualitat en Clau Valenciana”
Tenim per davant dues xarrades molt interessants; les hem englobat amb el títol genèric Actualitat en clau Valenciana, perquè estan molt relacionades amb el nostre País. La primera d’elles està basada en el llibre del mateix títol País Valencià: eixida d’emergència, de Ricard Chulià, llicenciat en Filologia, analista polític, docent i editor. Diu la sinopsi: Els valencians vivim dos anys menys que els madrilenys, i ho fem amb menys benestar. Però no és mala sort, sinó que és el producte del disseny polític i institucional que l’Estat espanyol ens reserva: ser els cambrers dels madrilenys i els geriatres dels nord-europeus. No som els últims en finançament, inversions o qualsevol altre índex per casualitat. Espanya funciona perfectament amb nosaltres: som la Florida mediterrània. Ens hi conformem? Pertànyer a Espanya ens perjudica seriosament la salut i no és un bon negoci. Ara bé, no és tampoc una maledicció atàvica: si fóssem un Estat independent, viuríem millor. Així de simple. I així de complicat. Així d’utòpic? Contra la frustració i la impotència d’una autonomia escanyada i contra la nova Espanya eterna que cavalca envalentida al crit d’«a por ellos», aquests papers proposen agafar l’eixida d’emergència per a bastir un projecte sòlid per a un futur millor. Serà divendres, dia 24 d’abril, a les 19’30h, a la Casa de Cultura de Castalla.
L’altra xarrada, el 8 de maig, també a les 19’30h, a la Casa de Cultura de Castalla, en la qual Esperança Camps, periodista i escriptora que ha fet un seguiment detallat de la desgràcia de la DANA d’octubre del 2024, ha reflectit en el seu llibre Els morts de Mazón aquest treball. 230 morts, aigua i fang, però també desinformació institucional que embruta la veritat. El bon periodisme esdevé imprescindible en aquestos casos. Se sabrà tot , un títol esperançador per a una xarrada que intentarà aclarir-nos molts aspectes d’una tragèdia que s’haguera pogut evitar, en gran part. Fugint del sensacionalisme, des de la proximitat amb les víctimes i amb una mirada humana, es pot explicar la història d’una negligència impossible de tapar.
Dues oportunitats per acostar-nos a la realitat del nostre País. Vos esperem!
