Les Rutes del Centre: Barranc del negre – Bolulla – (Marina Baixa) 8.2.26
Després d’ajornar l’excursió per dues vegades, per fi agafem carretera en direcció a Bolulla. Fa un oratge que ens té cavil·losos, estem enmig d’una cadena de borrasques, amb un vent d’allò més molest i les previsions són acceptables només a partir de les 10. Apleguem cap a les nou… i comença un lleuger plugim. Deixem els cotxes i optem per fer-nos un cafè a veure si escampa. Res d’això, plou més i decidim esperar, afortunadament la gent del bar és extremadament amable i se’ns fa agradable l’espera.
Encara amb unes gotes, decidim començar la marxa i prompte para del tot. Eixim pel Rondant, una partida del poble, i enfilem per una senda que transcorre per dins del barranc del Negre; anem pujant poc a poc amb un ambient calmat, estem a recer dins del barranc i ens sorprén la vegetació tan abundant; està tot ben rentadet i ens banyem els baixos, però resulta agradable no patir pel vent, després de tants dies desagradables. Aquest tram coincideix amb el que vam fer en altra ruta que ens va dur fins a Tàrbena. Passem per la Foia de Salva i eixim a una pista asfaltada que deixem de seguida, ara per un camí de terra. Les vistes són precioses, tenim davant la Penya del Castellet –les ruïnes del castell de Garx la coronen- Es Pinar, Es Cocó dels Coloms, S’Ombria des Avencs… Una toponímia preciosa que ens parla dels orígens mallorquins dels repobladors. I allà baix el mar… i la serra de Bèrnia, que ens acompanyarà tot el matí. Esmorzem a la Foia del Pla, en una casupeta i amb un bon solet.
Continuem, encara de pujada fins que trobem una senda a l’esquerra, després de passar per les ruïnes d’un corral de muntanya. Ara ja en descens fins que apleguem a una variant a l’esquerra que ens durà, de pujada, a la Penya de l’Or. Ací sí que hem d’anar alerta amb el fortíssim vent; estem envoltats de penya-segats que, hui, espanten. Això sí, tenim 360º de vistes immillorables, a les anteriors afegim Aitana, la Xortà, etc. Tornem enrere fins a la senda que dúiem, anomenada del Correuer, per on circulava el correu fins a Castell de Castells –quin mèrit el del repartidor!- Passem pel costat de la Penya del Frare, un espectacular dit de pedra que ens marca el camí. Prompte albirem Bolulla, on tenim reserva al bar d’este matí, i on dinarem de categoria.
Després de dinar, passegem pel bonic poblet fins als cotxes, però fem una breu i agradable caminada a la font de la Renyinyosa i el Tossal del Molí, per on transcorre el riu de Bolulla que baixa ben content i amb aigua abundant. Un diumenge ben aprofitat!
