Les Rutes del Centre: Barranc de Matxelis-Castell de Confrides- Vall de Guadalest (Marina Baixa) 5.10.25

Tornem altra vegada a la preciosa Vall de Guadalest; aquesta vegada ens dirigim a la població de Confrides pel port de muntanya que du el seu nom. Fa un oratge fantàstic; aparquem i comencem la ruta per la pista que va a la Font de l’Arbre amb una pronunciada pujada; als poc centenars de metres la deixem i agafem un camí que, ja planejant, passa prop d’algunes cases, bancals, basses… Anem per baix de les Penyes de Matxelis en direcció al barranc del mateix nom. El barranc és impressionant, salvatge i profund va pujant entre cingleres en direcció al replanell on està la Font de l’Arbre i els corrals d’Aitana, on comença. Arribats al seu llit, trobem un naixement d’aigua que més avant es canalitza; el creuem i comencem una pujada ben marcada envoltats d’una vegetació pròpia de zones humides, esbarzers, gavarneres, espinals, corners… amb les parets de les penyes a un costat i la prolongació del barranc davant; estem impactats per la bellesa del paratge que, quasi tots, desconeixíem. Avancem una miqueta i, un poc més amunt, ja se’ns apareix el singular perfil del castell on ens dirigim. Seguim ara faldejant per un runar al peu d’uns grans penya-segats, la cara nord de les Moles, fins aplegar a un collet entre aquestes i el turó –la Penya del Castellet- on està enclavat el castell de Confrides, també anomenat d’Aljofra, la Cua del Bacallar, de Benifato… segons el lloc on estigues. Jo diria que és el castell amb la ubicació més espectacular de totes les nostres comarques, increïble, el mires per on el mires, preciós. El tram final que ens du a l’interior és molt escarpat, pobres dels soldats que l’habitaven! Malgrat estar en ruïnes, encara es conserven bastants elements que destaquen, un aljub, llenços de muralla, merlets, un portal… Seria urgent una actuació de consolidació perquè hi ha algun element d’estos en greu perill d’enderrocament i seria una vertadera llàstima per la bellesa del conjunt i la seua riquesa patrimonial.

Després de reposar les forces i gaudir de les precioses vistes sobre la Vall de Guadalest sencera, vam reprendre la ruta, baixant un tros per on havíem pujat, fins aplegar a un camí en descens que, a poc a poc, ens duria a la Font de Toni i a Confrides per unes terres fèrtils que, en massa ocasions, estan abandonades; l’envelliment de la població, el tamany dels bancalets, el desgavell dels preus dels productes agrícoles fan que viure del camp siga una opció cada vegada més difícil i els bancals erms són, poc a poc, més abundants. Segur que hi ha opcions per aminorar aquest desastre, i també uns responsables de prendre les mesures correctores que, de moment, no s’estan prenent.

Llevat d’aquestes observacions, el matí ha estat preciós i ja estem planificant noves rutes per aquesta Vall tan bonica.