La història de Zoo a través de les seues cançons
L’Espai Jove de la Casa de Cultura va acollir divendres 3 d’octubre la presentació del llibre Sempre a la contra i avant. La història de Zoo a través de les seues cançons (Sembra Llibres, 2025). L’autor, Josep Vicent Frechina, és un crític musical valencià molt destacat, especialista en músiques de la Mediterrània, en concret en el seu vessant més popular, no en va ha escrit llibres sobre Pep Gimeno Botifarra i Vicent Torrent (Al Tall).
Estava prevista per al dia anterior, dijous 2, la projecció del documental sobre ZOO Sobreviure a l’incendi, però aquesta es va haver d’ajornar a dimarts 7, i açò a causa de l’assalt a la flotilla internacional que portava ajuda humanitària a Gaza, fet que motivà una concentració de protesta a Ibi eixe mateix dia (plaça de la Tartana) a la qual ens vam sumar.
Frechina va ser presentat (tot un luxe) per Sandra Garcia i Flora Sempere (El Diluvi), ambdues a més d’introduir-lo el van acompanyar al llarg de la seua xarrada tot fent-li preguntes tan adients com interessants.
El llibre de Frechina analitza el grup a partir de les seues cançons, com diu el subtítol d’aquest. Per tal de capbussar-nos en la trajectòria del grup, en els seus deu anys de vida, de tendència ascendent, és millor que acudim al documental, tan bo com complet. Zoo és el grup en valencià que més ressò ha tingut fins ara, ha fet actuacions per tot l’Estat espanyol i també ha actuat a països de l’estranger. Algunes frases de les seues lletres s’han quedat en la memòria de molta gent i han motivat fins i tot murals i pintades. El nombre de visualitzacions dels seus videoclips és impressionant.
Segons Frechina, l’ascens de Zoo es va trobar afavorit per dos fets: d’una banda l’esclat de la Primavera Valenciana havia donat els seus fruits tot creant un públic de música en valencià apreciable, i d’altra banda quan ells apareixen en el panorama musical s’hi havia produït una solsida: la desaparició de grups tan emblemàtics, tan fundacionals i carismàtics com Obrint Pas i La Gossa Sorda.
Però els esmentats abans són factors externs que podia aprofitar qualsevol grup. Allò que fou realment decisiu per a ZOO va ser l’èxit sense precedents de la cançó «ESTIU», vertader revulsiu. El nombre de visualitzacions del vídeo al Youtube no parava de créixer. En el moment d’escriure aquestes línies la cançó suma 8,1 milions de visualitzacions en els seus onze anys d’existència, una xifra insòlita per a una cançó en valencià.
Però l’èxit d’una cançó, per molt gran que siga, està més que demostrat que no és prou, la història de la música està plena d’exemples. Zoo va saber consolidar el seu projecte amb la creació de tres àlbums sòlids, on són molt potents tant la música com les lletres. El primer, Tempestes venen del Sud, ens contà Frechina que el va escoltar per primera vegada quan circulava amb el cotxe i que el va sorprendre tant que va parar per poder escoltar-lo millor. Tant Raval com Llepolies, els altres dos àlbums, tenen una qualitat que està fora de tot dubte.
A banda d’«ESTIU», cal citar cançons com «VENTILADORS», «LA MESTRA» (dedicada a Carme Miquel), «ESBARZERS», «EL CAP PER AVALL», «VENTILADORS», «CORBELLES», «UN TOBOGAN» i «LLEPOLIES»…
Com va dir Frechina, l’esclat de la música en valencià dels darrers anys ha estat segurament el fenomen que més ha afavorit a la nostra llengua, i si no el que més (està també l’ensenyament en valencià, les trobades, la literatura en valencià, la televisió en valencià) un dels que més, i la magnitud del fenomen ZOO sens dubte que ha contribuït a donar força, prestigi i difusió al valencià.
