dimarts, 17 de setembre de 2019

Centre Cultural Castellut

3ª sessió de les Jornades de Sostenibilitat “El deute públic i l’estat del benestar”

Dimarts, 22 Abril 2014, 18:51 | Categoria : Actualitat
Tags :

3ª sessió de les Jornades de Sostenibilitat "El deute públic i l'estat del benestar"

El passat divendres 28 de març es va realitzar a la Casa de Cultura de Castalla la tercera sessió de les “Jornades de Sostenibilitat” titulada “El deute públic i l’estat del benestar”. La sessió va comptar amb la intervenció Mª Vicenta Jiménez, activista del Front Cívic- Som Majoria, i Pep Fuster, membre del moviment altermundista ATTAC. La presentació va estar a càrrec de Rubén Navas, col·laborador del Centre Cultural.

P1060345Amb una exposició de la crisi que patim i de com l’argument del deute públic serveix per legitimar les retallades socials i democràtiques i el desmuntatge de l’Estat del Benestar es va presentar la sessió que comptà amb una bona assistència. Mª Vicenta Jiménez, del Front Cívic, va realitzar una anàlisi del deute públic: què era, com s’originava, i la conseqüència de pagar cada dia 105 milions d’euros d’interessos d’aquest. Un deute públic que, segons la ponent, podia arribar a ser perpetu donat l’Estat infra-finançat en què vivim a causa sobretot del frau fiscal. Amb una crítica del rescat de la banca, de les imposicions de la Troika i l’explicació del funcionament del Banc Central Europeu que fomenta el deute dels Estats com a negoci de la banca privada, va finalitzar la intervenció fent explícit el caràcter il·legítim de bona part del deute públic.

Per altra banda, la intervenció de Pep Fuster, d’ATTAC, va versar sobre com posar per davant el pagament d’aquest deute públic a polítiques socials, posa en perill l’Estat del Benestar i fomenta la política de retallades. Per fer més explícit el problema va posar l’accent al sector de la dependència, fins arribar a afirmar que la lògica neoliberal i “les retallades maten”.

DSCN5735

Després d’un torn de paraules entre els assistents i un debat obert sobre què es podia fer, es va arribar a la conclusió que calia una auditoria ciutadana del deute per tal d’analitzar quina part d’aquest és il·legítim i plantejar per tant una quita o l’impagament. Es va posar en aquest sentit com exemple el cas d’Equador o Argentina. Però, per fer possible les alternatives que existeixen, es va concloure que era necessària la participació ciutadana, un teixit social per tal de fer front a la situació que patim i caminar cap un sistema on prevalga la satisfacció de les necessitats de la majoria social front l’avarícia dels bancs.