Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Barranc de Malafí (Comtat-Marina Alta) -8.11.20

Ens espera una gran ruta, de recorregut llarg i vistes espectaculars. Amb la tardor ja més avançada i matí fresc ens n’anem al diminut poble de Tollos, l’últim de la comarca del Comtat. Aconseguim deixar el cotxe al final d’un camí asfaltat ja a la capçalera del barranc de Malafí. Però no serà ací on millors imatges ens oferisca: és un paisatge de relleus encara suaus, bancals de pedra seca amb oliveres i ametlers, algun mas enrunat i el principi de l’ombria de la serra d’Alfaro. Poc més endavant, el camí ja de terra es desdobla. Prendrem el de la dreta, que en poc de temps abandona els pinars de repoblació i després d’uns esquerps rocams, s’endinsa barranc amunt, ara pavimentat amb formigó, i en unes quantes revoltes de ferradura i pendent pronunciat guanya altitud ràpidament. La costera arriba a fer-se esgotadora, però la recompensa arriba amb les panoràmiques cap al nord: els pinars del barranc de Paet en primer terme. Darrere, la serra de la Foradada. Més lluny, el Benicadell i la serra de la Safor, i així més i més cadenes muntanyoses, fins a arribar a albirar a la llunyania, darrere del massís del Caroig, el baf de la central nuclear de Cofrents. I com a tir de pedra, cap a la dreta, la mar.

Però ja serà quan estiguem arribant a la part més alta de la pista, quan des d’un revolt tindrem la millor imatge del barranc de Malafí: crestes, runars, rodals d’arbres de fulla caduca vestits de tardor. Un paisatge esfereïdor, que tanmateix ens convida que a la tornada ens delectem amb el seu recorregut. I així serà, però primer cal esmorzar, ja amb vistes cap al sud i l’est: el Montgó, la serra del Penyó, el Cocoll, Bèrnia, Xortà, la Mallada del Llop, el Pla de la Casa… i per darrere, l’altiva silueta inconfusible del Puig Campana.

Se’ns acaba el camí, i per una senda confusa entre terreny rocós i desforestat, els munts de pedra ens marquen la baixada cap al barranc, cada vegada més pronunciada. I així arribem a la carretera del Pla de Petracos a Ebo, des d’on encetem la tornada per dins del barranc. De tant en tant haurem de caminar pel seu llit rocós, altres vegades, per una senda que ens porta de forma alterna per totes dues bandes, esquivant els passos més complicats, algun auró vermell ens crida l’atenció, així com les nogueroles engroguides, freixos, espinals i gavarneres amb els fruits vermells. Cada revolt del barranc és una sorpresa per a nosaltres. De tant en tant, algun bancal erm d’ametlers, aïllat en la solitud del barranc. Tot i que el recorregut és llarg, després dels últims runars es va suavitzant i eixamplant, i fins i tot ens hauríem quedat amb ganes de més. Però a Benimassot ens espera el dinar: un deliciós arròs al forn!