Un diumenge diferent. Ens vam plantejar aquest objectiu per tal de retrobar-nos amb el major nombre de companys possible, fer una passejada no massa exigent i un dinaret per completar la convivència. Les terres del Carxe i veïnes, valencianoparlants dins de la comunitat de Múrcia, tenen aquesta característica diferencial que les fa especials i dignes de conèixer. Així, doncs, vam posar en marxa la iniciativa i, de veritat, va resultar d’allò més satisfactòria.
Acompanyats i guiats per l’amic Vicent Brotons, sempre disposat a col·laborar, vam acordar com a punt de trobada el Fondonet de Monòver, llogaret on hi va haver un camp d’aviació durant la guerra del 36 que van aprofitar els membres del govern de la República per eixir de l’Estat quan ja no hi havia cap possibilitat de redreçar la situació bèl·lica. Resulta que aquest caseriu està habilitat com a un punt important de la Memòria Històrica, amb diferents panells explicatius que informen detalladament dels diferents espais utilitzats per aquest govern, de la situació de l’aeroport, del refugi, de l’escoleta, etc. Un lloc molt recomanable per a tots els qui no el coneguen. Doncs allà ens vam trobar, abraçar, xarrar i visitar el paratge tots els participants, d’allò més contents per retrobar-nos de nou i guiats per les magnífiques explicacions de l’amic Vicent.
Seguidament, Vicent ens conduí per unes pistes que desconeixíem i que ens van donar a conèixer tota una sèrie de petits llogarets encantadors, vius tots ells, enmig d’unes terres treballades i plenament cultivades: el Manyar, el Derramador, les Casetes de Joan Blanco, les coves de Ganyans i Ubeda (sense accent, sí) on vam fer una paradeta en una cabana de pastor molt ben conservada, el Cuco, amb tot l’encant de les construccions de pedra seca. Una gràcia que es conserve tan bé. Tot aquest recorregut el fem amb el fons de la solana de la serra de Salines a la dreta. Després, per les cases del Corralet, vam seguir fins aplegar a Raspay (o el Carxe), poblet ja dins de la comunitat de Múrcia, en terme de Iecla, on vam esmorzar a la Plaça de l’Església, arrecerats del fort vent que ens acompanya estos dies.
Amb les forces intactes, vam començar una caminada ben tranquil·la en direcció a Iecla, per una pista, en paral·lel però a distància de la carretera que va d’El Pinós a Villena i Iecla. Amb les vistes de la serra del Serral a l’esquerra, la de Salines a la dreta i la fèrtil canal que discorre entre elles enfront. Anada i tornada. Reprenem els cotxes i seguim les indicacions de Vicent Brotons, passant per El Pinós, al peu del Cabeço, una muntanya de sal que està en explotació, concretament s’enduen la sal mig dissolta en aigua fins Torrevella, on la comercialitzen; molt curiós!
Seguim passant per partides i caserius, ara d’El Pinós, El Rodriguillo, Casa de les Pasqualetes… fins aplegar a Canyada del Trigo, on Vicent ens va guiar fent una curta pujada fins un molló piramidal del s. XVIII, on es dividien els termes de Monòver (hui El Pinós, ja independent), Jumella i Favanella (Abanilla). És impactant comprovar des d’allà dalt la continuïtat del territori i del paisatge que ve des d’Elda i Monòver –i continua-, una immensa planura tota cultivada, on predomina la vinya i l’olivar, amb un sense fi de llogarets, masos i pedanies. És normal que cultural i lingüísticament hi haja continuïtat també.
La darrera etapa ens du a la Torre del Rico, un poblet terme de Jumella on vam poder comprovar que la gent parlava valencià. Una preciosa torre, magníficament restaurada, del s. XVI domina el caseriu i controlava el pas de diferents corredors que passen per allà. De moment anem a dinar una saborosa paella, amb uns entrants, postre i tot el que toca; després, gràcies a les gestions de Vicent, ens acompanyen, ens obrin la Torre i la visitem per dins, recorrent les tres plantes i gaudint d’un audiovisual explicatiu.
Això posa fi a una jornada de convivència i excursionisme amb un rerefons cultural i lingüístic que ens va deixar a tots ben satisfets i que, segurament, serà la primera de futures convocatòries.
Moltes gràcies a l’amic Vicent Brotons per les seues explicacions i guiatge!
