Després d’una llarga i regirada carretera fins a Castell de Castells ens en pugem al Pla d’Aialt, una enlairada foieta quasi a mitjan camí cap a Tàrbena, i encara seguim pista amunt després de passar els Corrals d’Aialt, fins arribar quasi a un heliport. Aparquem al principi d’un camí senyalitzat com a PR, i encetem la ruta planejant pel peu d’Es Crestall, una muntanya rocosa poblada per carrasques i alguns aurons. En arribar a un coll d’herba tendra amb abeuradors, on de segur que pasturen algunes vaques, després de dubtar una mica, anem descendint per la capçalera del barranc d’Es Maïc entre pinars i una enorme carrasca, passem per uns grans penya-segats, i ens situem ja al barranc, amb una ombria d’espectaculars cingleres.
Passem per la font de la Penya Blanca, sota un grandíssim frontó calcari, i per una pista anem baixant, sempre entre frondosa vegetació, fins arribar a una caseta, on deixarem la pista i continuarem per l’ombria seguint una senda emboscada. Els marfulls ja comencen a florir, i les falgueres seques entapissen el sòl. Aquesta senda recorre tota l’ombria, barranc a barranc, fins anar a parar a uns bancalets d’ametlers que mostren una incipient florida. Allí esmorzem, ja que fa fred i és l’únic racó de tot el recorregut on pega el sol.
A partir d’allí, la senda va prenent direcció al Badall, un racó secret que avui descobrirem. Ens enfilem cap al barranc. El relleu es fa més escarpat, i les vistes cap a la vall de Pop s’amplien. Grans farallons emmarquen la senda. Passem per un arran, i quasi de seguida trobem davant de nosaltres una cavitat per on una via ferrata ens ajuda a pujar. De sobte ens veiem dins del Badall. Fins i tot ens toca anar gatejant per dins d’ell. Dubtem si seguir per dins, o prendre una senda mig perduda que continua per l’ombria. Després de provar sort amb la segona opció, veiem que és impossible, i que ens porta a un abisme on els esbarzers han esborrat el viarany. Tornem de nou al Badall i descobrim un passadís per la part més recòndita que ens farà grimpar fins a l’eixida. D’allí pugem a un balcó rocós amb vistes al Cavall Verd i la Segària.
La senda de tornada anirà quasi paral·lela a la que havíem fet servir fins al Badall, però per dalt de les cingleres, amb la penya de l’Altar sobre nosaltres. Anirem passant tots els barrancs fins arribar de nou a la praderia situada entre Es Crestall i el Cocoll. La tornada es fa llarga, i ja no ens dóna temps de veure Sa Cova de Dalt. Una bona excusa per a tornar per aquestes terres més interiors i morisques de la Marina. El dinar ens espera a l’únic bar de Famorca.
