Les Rutes del Centre: Torrevella-Platja de la Sénia (Baix Segura) – 1.10.23
En ple estiuet de Sant Miquel, ens vam dirigir, ben matinet, cap a Torrevella per començar la ruta. Si bé aquesta ciutat és un exemple del que no s’ha de fer amb un terme municipal, omplint-lo d’edificacions en sèrie i consumint territori i aigua de manera forassenyada, també és cert que conserva algun tresor natural com són les dues zones humides que conté, la Llacuna de la Mata i les Salines de Torrevella –la Llacuna Rosa-. Respecte a la costa, teníem pendent una excursió amb una estimada companya que la coneixia bé, però que malauradament vam haver de posposar, fins ara, que vam considerar que era un bon moment.
La veritat és que el temps que es tarda a recórrer la distància que ens separa d’aquestes terres és menor del que ens pensem, en poc més d’una hora estàvem aparcant pel barri de Sant Roc, a ponent de la ciutat. Vam baixar a la costa, a la platja dels Nàufrags, molt tranquil·la a aquestes primeres hores, i vam començar a caminar costejant. De seguida ens vam deixar temptar per l’oferta gastronòmica d’un restaurant vora mar i, per evitar problemes, vam encarregar el dinar. Un passeig transcorre paral·lel al mar i prou gent aprofita la frescoreta del matí per fer esport, caminant o corrent. La costa és rocosa, amb alguna cala menuda, les aigües transparents i un sol que promet calor al llarg del dia. Avancem per la urbanització la Veleta i passem per la cala Ferris, un petit tros sense construccions, i la cala Piteres. De seguida apleguem a una zona amb una urbanització que conté una sèrie d’edificis fets en cadena, sense cap mirament, segur que no els han deixat fer-ne més, al màxim. Així apleguem a Punta Prima, un petit cap amb un aljub mig derrocat –no els ha aplegat el pressupost per restaurar-lo als de la urbanització- Allà mateix caiem en la temptació i fem el primer bany del dia, l’aigua fresqueta i transparent ens ompli d’alegria i ens deixa bé el cos per continuar. Reprenem la ruta i passem per la platja de Punta Prima, nom que també ha pres la urbanització a què ens referíem abans. La ruta agafa alçada i baix queda la platja Flamenca, naturista; continuem per una zona sense urbanitzar, però amb carrers oberts, segurament és la zona de la polèmica a l’ajuntament d’Oriola, perquè els depredadors del territori també la volen urbanitzar la cala Mosca, un dels pocs espais verges de la costa valenciana. Esmorzem a l’ombra i fem un altre banyet; cala Mosca, cala las Estacas, cala Cerrada són les següents abans d’aplegar a la platja de la Sènia –més urbanisme salvatge- i la cala Capità, des d’on decidim tornar sense aplegar a Cap Roig; preferim tindre temps per a un bon bany, i així ho fem en un espai preciós, amb una aigua immillorable i sense pressa. Poc després una bona paella va posar bon punt final a una ruta per un tros de País Valencià que no coneixíem i que vam gaudir de ple.
