Descobrirem avui la part més desconeguda de la Mariola, entre els termes d’Alcoi i Bocairent, a través d’una ruta lineal. Prèviament deixem un cotxe a l’alberg Ull de Canals, camí de Banyeres de Mariola, i d’allí anem al punt de partida, a la urbanització Montesol.
Ens endinsem per l’assegador del Troncal, just davant del mas homònim, i sols ací ens ix el sol durant un breu tram. Un paisatge de pins i carrasques que va escapar de l’incendi del 1994 per passar prompte a aquestes terres cremades, on la vegetació presenta un avançat estat de regeneració. Eixim a la pista del Sotorroni, i encara pujarem més per un camí que més avant donarà accés al mas del Somo. Però mirem cap a Beneixama, i una cortina d’aigua amenaçant s’aproxima. Veiem l’arc de Sant Martí, i el cel continua cobert. Ens apropem al modest cim de l’Eixarc (1097 metres), i baixem a la Font Freda, on esmorzem, ja amb les primeres gotes de pluja.
Des de la font baixem als masos de Guilella: la Vella i la Nova, ja sota una pluja fina, però persistent. Anem fent el camí a pas ràpid, i ja arribant a les proximitats de la fàbrica de Blanes ens dóna una treva. És ací on, per unanimitat, decidim anar a la font de la Coveta, ja que molts dels qui avui han vingut encara no la coneixien. Seguim les primeres passes del Vinalopó fins arribar a aquest naixement, l’únic que sempre porta aigua, i les més atrevides s’arribaren a descalçar i ficar-se dins la cova.
I ja per un camí més conegut, planer, avancem fins l’alberg Ull de Canals, on acaba la ruta.
