Presentació de ‘El nom dels pobles valencians’, el resultat reeixit d’una tasca immensa

Dimecres 28 de febrer, a la Sala Jove de la Casa de Cultura, va tenir lloc la presentació del llibre Els noms dels pobles valencians. Origen i significat (Terra blanca, 2023), d’Abel Soler.
Abel Soler Molina (Albaida, 1972) es doctor en Història per la Univesitat de València i doctor en Filologia per la Universitat d’Alacant. Ha publicat nombrosos articles d’investigació sobre història i literatura, algunes ressenyes, col·laboracions en obres col·lectives, així com nombrosos llibres. La temàtica de la seua obra és diversa: història local i comarcal, art, patrimoni, artesania, tradicions, etnografia, turisme i geografia (on s’inclou la seua obra toponímica), sempre dins l’àmbit valencià. Com bé va dir Joande Mira en presentar-lo, és com “una enciclopèdia amb pates”. I, a més, una persona amb una capacitat de treball sorprenent.

Dins la seua obra destaquen els llibres dedicats a pobles valencians: Albaida, Calp, Castell de Castells, Aielo de Malferit, Beniarjó, Bellús, Genovés, Sagunt, Gata, Barxeta… I així fins a una cinquantena de pobles. També tenen rellevància les seues aportacions a l’estudi del Segle d’Or de la nostra literatura, del qual Abel és un especialista. Fruit d’aquesta tasca, Abel té el mèrit d’haver descobert l’autoria de la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa, una de les fites de la nostra narrativa medieval juntament amb Tirant lo Blanc. Al seu llibre Enyego d’Ávalos i l’autoria del Curial, aporta proves suficients perquè el Curial deixe de ser l’obra anònima que ha estat durant segles, ja que la seua teoria ha sigut admesa i hi ha un consens quasi general.
Altres obres que podríem citar dins la seua obra ingent són Oficis tradicionals valencians i El Sexenni de Morella.

Algú ha qualificat Els noms dels pobles valencians com “una xicoteta enciclopèdia de la toponímia valenciana”. És també el resultat d’una tasca immensa, ja que hi tenen presència 888 noms de municipis i de pedanies valencians (542 pobles i 346 pedanies).

Com va explicar l’autor al principi de la presentació, el llibre és el resultat de recopilar el seu treball d’investigació tot recolzant-se també en obra precedent com Onomasticon Cataloniae, l’obra d’investigadors com Emili Casanova o l’arabista Miquel Epalza, i els congressos que organitza l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

El llibre està estructurat en entrades o fitxes ordenades alfabèticament per comarques. Abel Soler va dedicar els primers minuts a parlar del llibre en conjunt. Va posar com a exemple d’evolució el nom “Alacant”, i com anà canviant des dels fenicis, els romans i els àrabs fins assolir el nom actual. Els topònims poden tindre un origen iber (“Saetabi”/ “Xàtiva”), romà (“Valentia”), amazic (“Énguera”. L’amazic és la llengua dels pobles del nord d’’Africa, dels berbers), àrab (“Albalat”, “Beniarrés”), valencià medieval (“Vila-real”), castellà (“Dolores”), o provinent de l’anglofonia global (“Alhama Springs”, “Altea Hills”).

Després va dedicar tota la resta a glossar els noms dels pobles de la Foia de Castalla i els seus encontorns. Anà projectant en la pantalla els noms dels pobles dels nostres voltants i explicant el seu origen i la seua evolució: Bocairent, Banyeres, Beneixama, El Camp de Mirra, Villena, Biar, Petrer, Elda, Agost, Xixona, La Torre de les Maçanes, Benifallim, Alcoi, Ibi, Tibi i Onil, tot deixant per al final una explicació més detinguda i extensa per al nom “Castalla”.

Alguns pseudohistoriadors havien vist pres el castell com a origen del topònim: “Castra alta”, “Castrum altum”, i coses semblants; quan un estudi més seriós i encertat ens diu que prové de “Castelum”, que significa “fondo entre muntanyes”, “tancat entre serres”. De manera que “Foia de Castalla” esdevé un tautònim, és a dir, una repetició de significats, ja que el topònim “Castalla” ve a significar el mateix que “Foia”. És el mateix que el topònim “Castilla”, que no té res a veure amb “Tierra de castillos”. Castella s’originà a les anomenades “Merindades de Castilla”, una zona que es troba al sud de Cantàbria i que presenta unes característiques semblants a les de la nostra Foia, d’ací el topònim “Castilla”.

Després de quasi una hora d’interessant xarrada, l’acte s’allargà vint minuts més amb el col·loqui i les intervencions del públic assistent.

Finalitzat l’acte, Abel Soler va signar exemplars del seu valuós llibre.