L’Espai Jove de la Casa de Cultura va ser una volta més l’escenari d’un acte cultural ben interessant. En aquesta ocasió era la presentació de El paradís a les fosques, obra guardonada en la XXIIIa edició del Premi de Novel·la Enric Valor. Va ser el proppassat divendres 29 de març.
El seu autor, Vicent Usó, un dels narradors valencians més destacats, es va estendre en una exposició alhora atractiva i detallada dels trets principals que van marcar la gènesi de la novel·la. Assenyalà que fins a El paradís… les seues novel·les eren corals, farcides de personatges secundaris, sense un protagonista clar, com ho és Maties Passera en aquesta.
Pouant sobretot de la realitat immediata (“per molt insòlit que semble un argument, podeu estar segurs que s’ha produït en la realitat”), de vegades caricaturitzant-la (el personatge Serpentina, que té un correlat real, i també el personatge Carol, una xica Pinaud portada a l’extrem), tirant mà de la pura ficció (l’episodi de Jakarta, el de Paradise Island, etc.), i fins i tot manllevant i filtrant arguments cinematogràfics (Eyes Wide Shut de Stanley Kubrick), Usó aconsegueix crear una narració intensa, colpidora, que retrata els excessos, la petulància i el materialisme del boom econòmic, alhora que mostra el daltabaix en què desembocà: l’amarga crisi i les víctimes que va deixar.
Els capbussons d’Usó en el teatre (creant guions per a Xarxa Teatre, adaptant clàssics com Moliere o Dumas) possiblement han deixat una petjada a El paradís…: l’estructura de tragèdia, la més climàtica de les estructures, per la intensitat del desenllaç i perquè tota la trama n’està subordinada i el prepara. Usó es permet a més jugar amb el lector i recrear-se en el desenllaç tot presentant un fals final tràgic immediatament abans del vertader.
Acabada la llarga intervenció de l’autor, el públic assistent li formulà algunes preguntes. Tancat l’acte, Vicent Usó, va signar exemplars de la novel·la. Només començar la seua intervenció va voler ressaltar que per a ell era una gran satisfacció presentar la novel·la a Castalla, com ocorre a tots els guanyadors del Premi Enric Valor.
