La Dana, Mazón i la Justícia
«Se sabrà tot» és el títol que li vam posar a la xarrada-col·loqui que va tindre lloc divendres 8 de maig a l’Espai Jove de la Casa de Cultura.
Esperança Camps (Ciutadella de Menorca, 1964), periodista i escriptora, presentà el seu llibre Els morts de Mazón (VilaWeb Llibres, 2025), un treball, una crònica periodística molt completa sobre la nefasta DANA d’octubre de 2024, que deixà 228 morts i molta destrucció a la nostra terra.
El llibre l’encapçala una dedicatòria a la memòria de les víctimes, inclosos els dos operaris que van faltar fent tasques de reconstrucció. Un poema de V. A. Estellés que evoca l’aigua i el fang (ja sabem que al nostre país la pluja no sap ploure) dona pas a l’interessant pròleg de Vicent Partal: «la veritat sobre aquell tràgic 29 d’octubre no és solament que van caure centenars de litres per metre quadrat en poques hores. Per aquesta responsabilitat també cal proclamar que la veritat també inclou que el president de la Generalitat va fer-se fonedís mentre els barrancs es desbordaven, que el sistema d’alerta es va activar tard i malament -quan ja era massa tard per als morts-, que durant dècades s’ha construït en zones inundables…».
A continuació l’autora dedica unes sentides «Paraules prèvies» a fer una espècie de síntesi de l’obra, i també carrega contra Mazón: «Els silencis i l’absència de Mazón mentre la gent s’ofegava van marcar els fets del 29 d’octubre».
El cos del llibre està dividit en dues parts:
I-LES VEUS DE LES VÍCTIMES
II-SE SABRÀ TOTA LA VERITAT
La primera part recull el testimoniatge inestimable de set familiars de víctimes a partir de sengles entrevistes que els va fer l’autora, són persones de diferents llocs assolats per la barrancada: Xiva, Montserrat, Benetússer, Alaquàs…
Cal dir que quan es va escriure i es va publicar el llibre Carlos Mazón seguia al front de la Generalitat i la indignació era encara major. Ara bé, per a molts, no solament per als familiars de les víctimes, no basta amb la dimissió del càrrec de president, és inacceptable que, emparat pel TSJ de la CV, Mazón conserve l’escó de diputat i uns altres privilegis. Per a molts és injust que quede impune d’una presumpta negligència que costà la vida a més de dues-centes persones.
De tot açò parlà Esperança Camps. Finalitzada la seua exposició, el públic assistent li va formular algunes preguntes. Gravitava en totes elles cert dubte sobre si realment la justícia és igual per a tots o si determinada ideologia protegeix els seus donant impunitat a les seues malifetes. També va quedar en l’aire el dubte de si un dia se sabrà tota la veritat, i de si es farà justícia.
