Les Rutes del Centre: Penàguila-Castell-Arc del Dimoni-Arc de Sta. Llúcia – (Alcoià) 2.2.20

Fem un canvi en el Calendari d’Excursions degut a què el dia en què s’havia programat aquesta excursió ens va visitar Glòria, amb vent, pluja, neu… Millor ser prudents!

Deixem els vehicles al Jardí de Santos, preciosa finca que al final es visitarà, segons el temps de què es dispose. Arranquem pel deliciós passeig de xiprers que uneix aquest paratge amb el poble i, abans d’entrar-hi ens decantem a l’esquerra creuant la carretera que va a Alcoleja. Anem pujant i ens encontrem amb un aqüeducte antic en molt bon estat; després de l’episodi de pluja i neu l’aigua és present en qualsevol barranquet, per modest que siga. Agafem direcció contrària al destí que tenim, per fer un poc més llarga la marxa; anem guanyant altura entre bancals fins que alcancem una senda que ens du, en direcció est, cap a Alcoleja; la Serrella, magnífica, davant de nosaltres, Benasau, Ares d’En Bosc, Benilloba, la Vall de Seta… l’Aitana a la dreta, el Benicadell al fons, a l’esquerra, el panorama és magnífic! Fem una aturada per pegar un mosset i canviem de direcció, ara ja cap a la nostra destinació.

Eixim a la carretera que puja al Port de Tudons i, després d’uns centenars de metres, la deixem i agafem una senda que ens durà fins el castell. Abans, però, apleguem a un penyal molt destacat i enlairat, amb restes d’haver hagut algun tipus de construcció. Seguim endavant i al poc ja tenim les restes del que va ser un espectacular castell, amb un emplaçament pràcticament inexpugnable. Només resten algunes parets en peu, un aljub i algun tros de muralla, cap a la part nord, però la sensació de domini del territori encara és present. Després de contemplar el magnífic paisatge i d’un petit i afortunat ensurt a l’aljub, comencem un vertiginós descens cap a l’Arc del Dimoni, preciós forat en la roca, amb dues banyes al damunt que motiven el seu nom; continuem baixant i prompte trobem l’altre arc, el de Sta. Llúcia, molt més gran i espectacular; enganya, perquè des de baix no fa la impressió de ser tan majestuós; no té la fama de la Penya Foradada o l’Arc dels Atanços, però està a la seua altura en magnificència, això sí, amb un accés molt més complicat.

Continuem l’empinada baixada fins el fons del barranc, remuntem un poc i eixim a una pista que ens du fins a Penàguila. Entrem pel llavador i la sorpresa que ens enduem és enorme, la quantitat d’aigua que ix pels dolls ens crida l’atenció, no havíem vist mai aquestes fonts amb eixe volum d’aigua! Està garantida per a la resta d’any, ens diu un home del poble que resulta que, en saber que veníem de Castalla, ens diu que ell havia anat a caçar amb Enric Valor –ja sabeu que la seua família tenia un mas al poble i passaven llargues temporades-; damunt del llavador hi ha una Glorieta dedicada al nostre escriptor, entrem al casc urbà per un preciós portal de l’antiga muralla, al moment comença a eixir de l’església la gent amb els cabassets plens de rotllos beneïts, hui és la Candelera… El magnífic casalici de la família Torices, la Casa Rural Enric Valor, els preciosos carrers i carrerons, les restes de l’antiga muralla… Cal fer menció a què Penàguila ver ser vila reial, amb dret de vot a les Corts Valencianes, poca broma! Tot en conjunt fan de Penàguila un poble digne de ser visitat amb tranquil·litat. Per acabar, ens dirigim al Jardí de Santos, que visiten una part del grup que no tenia pressa.

Un matí preciós, en oratge i paisatge, i amb llocs espectaculars.