Les Rutes del Centre Xorret de Catí-Estret d’Agost-Rasos de Catí-Penya Foradada- 27.9.20

Estrenem la tardor amb un dia ventós i fresc. Hem de matinar, ja que la ruta d’avui és llarga i una competició ciclista farà que la carretera de Catí estiga tallada durant gran part del matí.

Ja des de davant de l’hotel del Xorret de Catí tirem en direcció sud per una pista recentment aplanada, i després de passar el ramal que porta a l’ermita de la Puríssima, de front apareix la Penya Foradada, a partir de la qual la pista està formigonada fins al mas de la Foradada, just davall de la penya. Malgrat l’aspecte envellit de la construcció, els seus bancals d’ametlers, oliveres i algun que altre trosset d’horta estan perfectament treballats. Seguim davallant per pendents forts, on alguns ciclistes matiners ens saluden, fins al mas de Monis, adornat per alguns coloms a la teulada enfonsada. Allí, després d’alguns dubtes inicials, trobem una senda que ens acurtarà la baixada i ens sorprendrà, passant per diversos barrancs que baixen des de l’alt de les Xemeneies (o Xumeneres, com diem ací), oferint-nos precioses vistes cap a l’estret d’Agost, les planures de l’Alacantí barrades per la serra de Fontcalent, o en un primer terme, les ombries cobertes de pinars de la Penya del Senyor, fins que, ja amb el Maigmó davant, arribem a les proximitats del mas de les Coves, ja de nou al terme de Castalla. Però un fondíssim barranc ens ho impedeix. L’haurem d’anar vorejant sobrevolant els bassons de la font del mas, fins que per un pas rocós hi davallem. És un lloc ideal per a esmorzar, però allí el sol a penes arriba, encara fa fresca, i preferim el carasol de la façana del mas sota unes parres.

Des del mas baixem a altra bassa amb una molineta a la vora, però una mica abans d’arribar, a la dreta del barranc apareix entre el pinar un enorme arborcer, un dels més grans que haurem vist mai. Ens entretenim una mica a la bassa contemplant els peixos de colors, i passarem per la vora d’un aqüeducte de construcció relativament recent fins a les últimes passes del barranc de l’Eixau, que desemboca al barranc de la Sarsa. El seguirem un poc fins al punt més profund de tota la ruta: l’Estret d’Agost. Un pas excavat per l’aigua que es recull des de la cara ponentina del Maigmó, l’alt de Guisop, la Penya Foradada i el Clot de les Manyes. Per allí serà per on tornarem, però alguns de nosaltres tafanejarem pel fons de l’Estret, per on corre un petit regatxol. El mestral bufa fort dins l’estret. Remuntem per la vora d’un mas en ruïnes i prenem una drecera: una senda que creua el barranc de la Sarsa i remunta pel marge d’uns bancals fins al mirador del Clot de les Manyes. Esplèndides vistes cap al Maigmó i el barranc de l’Eixau. Eixim a la pista per la qual havíem baixat, que ens puja a un replanell des d’on veurem a tir de pedra Alacant, gràcies a la bona visibilitat d’avui. I creuarem una cadena entre dos pilars de pedra que dóna fi a aquesta finca propietat de la Diputació d’Alacant, continuant per l’ombria boscosa de la Penya Muntesa fins a un collat on en el seu dia es va bastir un dipòsit que anava a donar servei a una urbanització que no s’arribà a executar. Els carrers asfaltats d’aquesta romanen com arrapades repartides per la solana i l’ombria dels Rasos de Catí. Tornarem per una senda que recorre una carena, fins a una cinglera que haurem de destrepar per a endinsar-nos per un dens pinar amb carrasques, savines, coscolles i ginebres. Remuntant fins a un collat, després de passar altra cresta eixim davant la Penya Foradada, que vorejarem entre un caos de roques caigudes, fins tornar a la pista inicial. Escoltarem l’enrenou dels escaladors que cada diumenge pugen en multitud a la penya. D’allí al Xorret de Catí ens queda una breu passejada, i arribarem encara a temps per veure passar el pas dels ciclistes en l’última etapa de la volta a Alacant.