Un nou canvi brusc del temps ens proporciona un matí esplèndid –calorós fins i tot- i ens dirigim cap a la capital del Comtat, Cocentaina, on ens ajuntem amb alguns companys per fer la ruta. Deixem els cotxes junt a la via del tren i tenim l’ocasió de veure’l passar de prop –què lluny els deu semblar als qui administren els diners de les infraestructures, a Madrid, però què injust l’abandó d’una línia de tren que ajuda a vertebrar les Comarques Centrals!- .
Coincidim amb un grup amb alguns coneguts i comencem una pujada exigent, junt al Barranc de la Querola, que ens condueix a l’entrada de l’Escurrupenia; els qui no coneixien aquest paratge singular queden meravellats. Un immens clevill de la muntanya que ha donat lloc a un passadís tot ple de grans roques amuntonades que ens dificulten el pas, obligant-nos tant a passar per estrets forats com a trepar per damunt d’algunes d’elles, sempre envoltats d’altes parets cobertes de vegetació rupícola i selvàtica. L’estretor, la humitat i la llum proporcionen unes condicions que propicien un microclima i una vegetació que ningú espera trobar en la part de solana d’una muntanya. Un lloc sorprenent i espectacular, encara que no siga especialment llarg; motiu sobrat per venir a conèixer-lo i gaudir-lo. Després de fer dotzenes de fotos, eixim d’allà mirant enrere de tant en tant i contemplant la magnitud d’aquest fenomen, agafem una senda que ja ens allunya del paratge i fem una aturada per reposar forces i comentar les sensacions viscudes.
Reprenem el camí, en llarg ascens cap a la Font de la Boronà, a la qual apleguem acalorats i veiem que encara li ix un filet d’aigua, fet que ens estranya per la llarga temporada sense pluja que arrosseguem. Estem al peu d’unes impressionants cingleres damunt les quals està el Mas de Llopis, i prop del Racó Llobet, paratges que en anteriors caminades hem recorregut. La cara est de la serra de Mariola és d’una bellesa que impressiona. Refem un tros de camí des de la Font i comencem el descens per una zona on abunden les casetes. Finalment passem pel mas de la Querola, en estat d’abandó, i poc més avant apleguem al lloc on tenim els cotxes. Matí esplèndid!
