Els mesos de febrer i març han tingut lloc tres xarrades organitzades pel CCC. Vam pensar reunir uns quants temes d’actualitat valenciana per a començar l’any i ens van sorgir tres propostes cadascuna de les quals estava lligada a un llibre publicat. Per tant, les conferències han esdevingut en realitat presentacions de llibres. Les tres han tingut lloc a l’Espai Jove de la Casa de Cultura, amb signatura d’exemplars per part dels autors al final de cada acte. Exemplars que, com ja ve sent habitual, s’encarrega de portar i posar a la venda allà mateix la Papereria Sempere de Castalla.
Anatomia d’un deute il·legítim
Anatomia d’un deute il·legítim: el cas del País Valencià, de Manuel Girón, Manuela López i Fernando Patón, va ser publicat l’any 2022 per Edicions del 1979.
La presentació d’aquest llibre va tenir lloc el 17 de febrer. Salvador Llinares va presentar dos dels autors del llibre, Manuel Girón (Alacant, 1956) i Fernando Patón (Saix, 1959), que són activistes socials en la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute del País Valencià (que lluita per a trencar les cadenes del deute).
Els ponents van anar alternant les seues intervencions i ens van donar a conéixer un tema d’una importància cabdal, com és l’endeutament majúscul que està patint el País Valencià, la qual cosa dificulta la seua viabilitat econòmica, ja que una quarta part del pressupost es perd en el pagament dels interessos del deute. Per tant, la situació econòmica és delicada, sobretot si pensem que, malgrat açò, els valencians estem infrafinançats.
En el pròleg ens diu Éric Toussaint: “els autors analitzen rigorosament el procés d’endeutament del País Valencià i vinculen el diagnòstic a l’acció pràctica per a modificar l’escàndol del deute acumulat de manera majoritàriament il·legítima pels governants, especialment pels governs del PP”. A la corrupció desmesurada dels polítics del PP, embolicats en mil i un casos els anys que van tindre el poder, cal sumar els projectes faraònics (Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Arts i de les Ciències, Aeroport de Castelló) i l’organització d’actes dilapidadors com la Fórmula 1, la visita del Sant Pare… Uns i altres (projectes i actes) també sobredimensionats en les seues despeses per la corrupció.
País Valencià. Present i futur
País Valencià. Present i futur, de Gustau Muñoz i Vicent Olmos, va ser publicat l’any 2021 per l’Editorial Afers. En realitat, Muñoz i Olmos arrepleguen, prologuen i editen dotze mirades, dotze assajos breus (més que articles) que tracten temes de gran rellevància per al País Valencià, escrits per uns altres autors, entre els més coneguts Adolf Beltran, Vicent Flor, V. M. Rosselló i Verger, Xavier Aliaga i el mateix Gustau Muñoz.
La presentació d’aquest llibre es va esdevenir divendres 10 de març. Francesc Verdú va presentar Gustau Muñoz (València, 1951), professor de la Universitat de València, economista, assagista i traductor; una persona amb una dilatada trajectòria política i cívica, un intel·lectual destacat de la nostra cultura, que té nombroses obres publicades on mostra el seu compromís amb la llengua i la cultura del PV. De fet, el Centre feia temps que volia portar-lo.
Gustau Muñoz, pensa que en alguns aspectes hem o estem avançant com a país i reconeix que en uns altres hem o estem reculant, però al remat es mostra optimista.
Centrant-se en el llibre que presentava, va fer un repàs de les principals qüestions que es plantegen en les seues pàgines: l’estat actual i el futur de la llengua, la variable territorial i les comarques, els perfils d’una realitat social multiforme i complexa, l’economia valenciana i les seues possibilitats, la nova cultura del territori i del medi ambient, Alacant dins del relat de país, la inserció en el marc més ampli determinat per la llengua compartida amb Catalunya i les Illes Balears, els laberints polítics i ideològics de l’Espanya actual, l’eix Barcelona-València, l’ecosistema comunicatiu, la cultura i les seues apories, la literatura en català.
Es tracta d’una aproximació plural i representativa als temes clau que ens han de preocupar com a valencians.
Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula
Educar per al col·lapse. Reflexions des de l’aula, de Jordi Marín i Monfort (Ares del Maestrat, 1974), va ser publicat per Onada Edicions l’any 2022.
La presentació d’aquest llibre va tenir lloc divendres 17 de març. Josep-Lluís Rico va ser l’encarregat de presentar l’autor, Jordi Marín, professor de Física i Química a l’IES de Vilafranca (Els Ports). Marín és membre de diverses associacions comarcals i com a tal ha publicat articles a les revistes El Temps, Mètode, Saó i Temps de Franja. En l’àmbit de l’educació ha presentat ponències en diferents jornades i congressos i ha publicat articles en revistes com Graó, Cuadernos de Pedagogía i Revista de Física.
Educar per al col·lapse adverteix que el segle XXI estarà marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat, etc. Des del món educatiu no podem ser simples espectadors d’aquests canvis, sinó que tenim la responsabilitat de preparar les noves generacions que passen per les nostres aules per a un futur que es presenta complicat.
Jordi no es va tallar i va anomenar les coses pel seu nom, en un acte de sinceritat i valentia: “el sistema educatiu ha caigut en una espècie de mercantilisme”, “els estats estan sota el poder de les multinacionals”. El sistema, el consumisme, el neoliberalisme, no vol un ensenyament que forme persones crítiques, autònomes, vol persones submises, simples peces en l’immens engranatge de l’estat de coses actual, on el valor dominant sembla ser enriquir-se, consumir el màxim possible. Però els recursos s’acaben, són finits, i si no ens plantegem el decreixement com a eixida el col·lapse deu ser inevitable. No hem de parlar de sostenibilitat, ja no val aquest terme, està esgotat, no té crèdit. Sostenibilitat de què? No es pot posar en mode sostenible el sistema econòmic actual, no és viable, hem de parlar de decreixement. Açò implica acabar amb el capitalisme perquè el capitalisme es basa en el creixement econòmic, en l’increment ad infinitum del PIB. I tot sembla indicar que no es pot mantenir més creixement. El medi ambient no pot suportar més creixement.
Jordi, a pesar de tot, no és pessimista. Creu que la seua tasca com a professor és buscar una eixida, i potser aquesta siga formar les noves generacions per al col·lapse, preparar-les per a un futur ben complicat.
Podeu veure les tres xarrades al nostre Canal You Tube que trobareu al nostre web.
