La premsa valencianista. 1837-1977, una obra monumental en tots els sentits
La Biblioteca de Castalla va acollir la presentació de La premsa valencianista. 1837-1977 dijous 11 de desembre, a les 19:30h. Els autors de l’obra són Francesc-Andreu Martínez Gallego (L’Alcúdia, 1963) i Francesc-Tomàs Martínez Sanchis (Albal, 1962), ambdós periodistes i historiadors. Un d’ells, Francesc-Tomàs Martínez Sanchis, no va poder assistir a l’acte per motius que va explicar el seu company.
Sí que hi era Josep Vall i Segura, editor de l’obra i director de la Fundació Irla, que va fer una primera introducció on va deixar constància de la gènesi costosa d’un llibre d’aquestes característiques, on ell mateix va participar buscant arxius pertot arreu.
Abans de la intervenció de l’editor, Joande Mira va presentar els dos ponents i va parlar de l’obra.
Més es va estendre, com és natural, un dels seus autors, Francesc-Andreu Martínez. Va parlar de la llarga tasca de recerca d’informació, de la riquesa gràfica d’un llibre que acull centenars de portades (quasi sis-centes), o de la temàtica de les publicacions, on destaquen clarament les de caire satíric. Una d’aquestes, «El Mole», és la primera, la més antiga de les documentades, i ja va tindre un ressò considerable. Però molt més ressò va tindre un segle més tard la publicació estrella de la premsa en valencià, no només de tema satíric sinó en general, «La Traca», vertader fenomen de difusió. No hem d’oblidar la importància que tingué una altra revista satírica que ens agafa de prop: «El Tio Cuc».
Les 448 publicacions que recull el llibre, com hem dit, abasten moltes temàtiques. Es tracta de publicacions editades preferentment en valencià. El professor Martínez Gallego insistí en el fet que no s’han pogut recollir la totalitat de publicacions d’aquest període de temps, tasca quasi impossible. Durant aquest període històric (1837-1977), la llengua al País Valencià va ser proscrita com a llengua oficial i fins i tot perseguida i prohibida. És per això que l’arreplega finalitza l’any 1977, perquè a partir d’ací la situació de la nostra llengua canvià considerablement. Per això la nostra «Finestreta» ocupa el seu lloc al final de l’obra (a destacar la fotografia on figuren les persones que formaven la redacció de la revista en els seus inicis). Per cert que Francesc Martínez dedicà un espai al final de la seua intervenció a «La Finestreta» i també a Enric Valor.
Destacà també el ponent que l’obra és un testimoniatge de la història del País Valencià de l’època que comprén. És important en aquest sentit la creació gràfica, amb les aportacions dels millors il·lustradors del moment, des d’Enric Pertegàs fins a Xavier Mariscal, passant per Artur Ballester, Ricard Boix, Josep Renau, Josep Segrelles, etc.
Un llibre així forçosament ha de tindre una grandària considerable, amb humor, Martínez Gallego es referí al fet que la criatura pesà tres quilos i mig en nàixer.
S’ha de reconéixer la iniciativa de la fundació Irla, vertader impulsor de l’obra, una obra que s’emmarca en un projecte més ampli de recuperació de la memòria històrica del valencianisme, entés com el conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que, des de mitjan segle XIX, han reivindicat la identitat pròpia del poble valencià i, en especial, la recuperació i l’ús de l’idioma compartit amb la resta de territoris de llengua catalana.
