Les Rutes del Centre: Serra d’Almaens – Xixona (l’Alacantí) 9.11.2025

De nou ens vam dirigir cap a Xixona, aquesta vegada vam travessar el poble i ens vam acostar al paratge d’El Salt, la visita del qual vam deixar per a la tornada. Comencem la ruta per un barranc per on discorre el riu de La Torre de les Maçanes; el principi va ser una mica dificultós, ja que resulta que han recrescut una presa i no estava clar el pas, després per dins del llit del riu i a continuació per una senda poc clara, que es perdia a trossos i amb un desnivell considerable. Finalment vam anar a eixir a una pista bastant més còmoda i fàcil, ara anem en direcció est i tenim davant la serra de la Grana, fins que fem un gir cap al sud i prompte ens encontrem enfront del Cabeçó d’Or, un magnífic gegant amb la seua ombria tan espectacular. Parem a reposar forces amb eixes bones vistes.

Reprenem el camí, que va serpentejant per l’ombria de la serra, prop de la cresta que la limita d’est a oest. Tot i ser una zona àrida, en aquest època s’està bé i hui fa un molt bon dia. Aplegats a una senda a l’esquerra, l’enfilem i pugem fins el molló que marca el cim, a 689m. tenim davant per davant una cinglera espectacular, amb gran part de l’Alacantí als nostres peus, és un balcó meravellós. Després de les fotos de rigor, comença la baixada, primerament serra a través fins recuperar el camí que dúiem, més tard agafem una senda que baixa vertiginosament, amb Xixona i la Penya de Migjorn enfront. Fent ziga-zagues anem perdent alçada fins que apleguem a la casa del Salt i, un poc més avall, al cotxe. El deixem allà i baixem a veure el Salt que dóna nom al bonic i singular paratge; encara que hui no “salta”, sí que hi ha un gran toll d’aigua que ens serveix per refrescar les nostres cames després de l’exigent baixada que hem fet.

Ja coneixem un altre rodal de les nostres terres que feia temps que ens cridava l’atenció des de diferents llocs on havíem estat.