diumenge, 15 de desembre de 2019

Centre Cultural Castellut

La poesia obri la primera sessió dels II Encontres Literaris 2019

Dimecres, 20 Novembre 2019, 6:38 | Categoria : Literari
Tags : ,

El proppassat divendres 8 de novembre la biblioteca de Castalla va acollir el primer dels actes dels segons Encontres Literaris. Recordem que fa dos anys el Centre va organitzar els Primers Encontres Literaris, que van comptar amb la participació de tres autors valencians destacats: Manuel Baixauli, Anna Moner i Martí Domínguez.

Cal dir que en aquests encontres són dos els autors que participen en cada sessió, els quals van alternant les seues intervencions, mantenen una conversa, llegeixen textos propis o aliens, etcètera. Estan previstes tres sessions amb aquest ordre: poesia, narrativa i teatre (veure cartell).

Era, per tant, el torn de la poesia. I per a reflexionar sobre aquest gènere ens van acompanyar Carles Mulet (Gata de Gorgos, 1953) i Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968). Dos escriptors que han conreat també la narrativa i la crítica literària però que són fonamentalment poetes. Mulet ha guanyat diversos premis de poesia els darrers anys: “Senyoriu d’Ausiàs March” 2015 (Viatjar descansa), “Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi” 2017 (Talismà), “Vicent Andrés Estellés-Octubre” 2018 (Naixement d’Islàndia). Maria Josep Escrivà és una poetessa destacada que ha guanyat premis importants com el “Marià Manent” (A les palpentes de vidre) o els Jocs Florals de Barcelona (Flors a casa), i que té obra traduïda a diversos idiomes.

Dos enamorats de la poesia (l’escrita i la que sura en l’aire) i de la nostra llengua. Dues sensibilitats captivades per la màgia del llenguatge. Els més indicats per a parlar de la vivència del fet poètic, del concepte de “poesia”, de la utilitat del gènere, de la necessitat d’escriure, del caràcter subversiu o estètic de la poesia, de la poesia com a acostament a l’enigma i a allò inefable, etcètera. Mulet va citar unes paraules molt reveladores de Carles Riba referides a la poesia com a trencament de la racionalitat: “Hi ha una saviesa del seny i una saviesa –més alta- de la follia. Per a l’alta vida de l’ànima, el seny solament serveix per decidir quan cal llençar-se a la follia”.

I amb Maria Josep llegint poemes de Carles i a l’inrevés, amb més cites; ara de René Char, Joan Margarit, Fellini, Joan Fuster, Goethe, Camus, Gimferrer… I amb la intervenció del públic (breu perquè l’acte s’havia estés), finalitzà un acte tan amé com instructiu.