dijous, 23 de gener de 2020

Centre Cultural Castellut

2n ENCONTRE, AMB BENESIU. Immersió en una obra excel·lent!

Diumenge, 1 Desembre 2019, 15:49 | Categoria : Literari
Tags :

El dissabte 23 de novembre en l’ambient íntim i personal que ofereix  la biblioteca d’un poble, vam tindre el plaer de conversar amb l’escriptor més europeista de la literatura catalana: Joan Benesiu.

Anteriorment ja ens visità amb la presentació de la guardonada Gegants de gel (2015), una novel·la que va ja per la desena edició. A hores d’ara  l’autor ens va desvelar algunes de les preocupacions latents a la seua nova creació: Serem Atlàntida (2019).

L’escriptor de Beneixama ressaltà dues idees rellevants dins del seu món literari: la nostàlgia i el simulacre. Respecte a la primera, el dolor per un passat allunyat no ha d’ancorar-nos. Per aquest motiu la portada del llibre ens mostra un xiquet d’esquena a les ruïnes d’un continent perdut. No vol dir això que oblidem la Història- corroborà l’escriptor- perquè com assenyala el vell d’Azerbaijan, Gürcüran,un personatge secundari però entranyable de la novel·la: “un estat que busque la justícia ha de conservar i preservar la memòria.” Però hem d’anar endavant, mirar el futur com ho fa l’altre xiquet assegut a la mateixa fotografia, qui mira les despulles d’una Atlàntida enfonsada. Per tant, el futur i el present s’uneixen en el títol i condensen, doncs, la tesi esmentada: “Serem Atlàntida”.

I relacionada amb la nostàlgia (“que ja no és el que era”) trobem la memòria, l’altre tema fonamental de la novel·la. La memòria que en l’actualitat- en paraules de Benesiu-, “lluita constantment amb la necessitat de l’espectacle, un espectacle que s’aconsegueix amb el simulacre.”

Esdeveniments tan prop de nosaltres com l’accident de Txernòbil(1986) són utilitzats per a la denúncia d’un turisme de desolació. L’escriptor ens recorda, a hores d’ara, la imatge d’una japonesa somrient, carregada de bosses de Louis Vuitton, dins  les aigües d’una Venècia enfonsada.

Així, va transcórrer una vesprada de vent i fred al calor d’una literatura plena de referències històriques, filosòfiques i culturals al voltant de la vella Europa. Perquè com resa el final de la novel·la: “Creurem que duem Europa a la butxaca. Però no”.