Centre Cultural Castellut

Una Planta Elèctrica Solar a Castalla – Una mala notícia

Recentment vam poder llegir en la premsa que una societat en la qual participa Florentino Pérez està fent els tràmits necessaris per a la construcció d’una planta fotovoltaica productora d’energia elèctrica de grans dimensions (100 MWp de potència instal·lada) a Castalla.

La citada planta ocuparia una superfície equivalent a de 370 camps de futbol i en ella hi hauria 199.996 panells solars.

La seua situació seria en la part baixa del terme municipal de la localitat, llindant al sud amb la urbanització Terol i abraçant per dalt i baix la urbanització Castalla Internacional.

Travessant els terrenys afectats, discorren els cabals del Riu Verd i el Barranc d’Ibi, els quals s’ajunten i aboquen les seues aigües no gaire lluny, en l’Embassament de Tibi.

A més, diversos camins i vies pecuàries travessen també els terrenys.

En una àrea de 2.056.800 m² està previst arrancar tot l’arbratge i vegetació, la retirada de la capa de terra vegetal i modificar el seu perfil acomodant-lo a la instal·lació, una tanca perimetral a l’estil de les autopistes de 23 km de longitud total i les esmentades plaques solars.

A més es construiria una línia elèctrica d’alta tensió (220 kV) que creuaria el terme municipal per la seua part central, de Sud a Nord per a abocar el corrent elèctric a la xarxa pública al costat de la futura estació transformadora prevista en la carretera CV-811.

Aquesta línia elèctrica, fora del nucli urbà seria aèria, amb torres d’altura, amb el consegüent perjudici visual, faunístic i a la salut de les persones, al llarg del seu recorregut.

Els camins veïnals serien desviats, el Riu Verd, el Barranc d’Ibi i les vies pecuàries existents quedarien encaixonats entre dues tanques i envoltats de terrenys erms i sense vida.

Amb les citades obres, desapareixeria qualsevol rastre de vida en la zona, arbres, arbustos, plantes, insectes, animals terrestres, ocells, etc. i donaria peu a la seua immediata erosió i desertificació; tot això en el cor d’un dels principals pulmons naturals d’Alacant.

Cal ressenyar que aquest paratge està en els voltants del Parc Natural del Maigmó, la Serra de la Carrasqueta i no lluny del Parc Natural de la Font Roja.

És esbalaïdor observar la falta de sensibilitat dels autors d’aquesta iniciativa.

A les altures en què estem, és inqüestionable i acceptat per tots els estudiosos, estaments i persones en general, que els entorns naturals són absolutament necessaris per a l’ésser humà, la nostra subsistència, la nostra salut i, si se’m permet, també per al nostre benestar, la nostra ànima i el Planeta.

No basta que el sud de la Província d’Alacant estiga en avançat estat de desertificació. Ara cal matxucar l’interior, on la natura encara sobreviu malgrat les sequeres, i obrir les portes a la seua degradació accelerada. La fi dels nostres recursos de subsistència.

L’Ajuntament de Castalla ha manifestat clarament a aquest projecte no encaixa en l’actual normativa urbanística però donades les diferents sensibilitats que conflueixen en el municipi, obri la porta a l’adaptació de les normes a aquesta mena d’instal·lacions, amb una bateria d’exigències encara per concretar.

I també sorprén el silenci de les demés administracions. Sembla com que l’assumpte no va amb elles. Des que van començar els tràmits no hem tingut coneixement del projecte fins ara i el període d’al·legacions acaba el pròxim 8 d’Abril.

No s’ha volgut consultar tant als habitants de la Muntanya com als milers de ciutadans que ens visiten els caps de setmana per a respirar un poc i alimentar el desig de viure.

No és una qüestió d’economia, política o de determinades idees de País. Va més enllà. L’actual pandèmia que estem patint i fa trontollar les nostres estructures, sense anar més lluny, és una conseqüència clara i demostrada d’actuacions similars. La pressió sobre els entorns naturals, aquest continu però inexorable anar envaint-los i acotant-los. No podem tractar la natura com un cossiol de geranis perquè és molt mes: és el sustent de la nostra vida. No podem jugar amb ella.

Hem d’engolir-nos-ho? Hem de deixar que desmantellen els nostres paratges, la nostra salut i la nostra economia?

Diversos col·lectius d’àmbit local i provincial hem pres la iniciativa de denunciar i detindre aquest despropòsit, parar el projecte, presentant-hi al·legacions i informar la ciutadania perquè prenga consciència i ens done suport.

No és solament un problema de Castalla; concerneix a tots els municipis limítrofs, Tibi, Ibi, Onil, etc. la Diputació d’Alacant, la Generalitat i a l’Administració General de l’Estat que, donada la magnitud del projecte, ha d’autoritzar-lo expressament.

Hem de despertar als nostres representants.

No estem en contra de les plantes solars, al contrari; però advoquem per un enfocament energètic sense aquestes macro instal·lacions, on prevalga el que és local.

Lluitem doncs perquè aquest projecte no es duga a terme.

Enric Barba Casanovas

Professor col·laborador del Departament d’Edificació i Urbanisme de la Universitat d’Alacant.

Col·lectius que denunciem les macro-instalacions solars: