Presentació de La puta i la santa, la literatura del compromís social
Dimarts 27 de maig, a l’Espai Jove de la Casa de Cultura, va tindre lloc la presentació de la novel·la La puta i la santa, de Gemma Pasqual i Escrivà (Almoines, la Safor, 1967), publicada recentment per l’editorial Comanegra. Va ser presentada per Salvador Llinares, qui va destacar el compromís de l’escriptora amb causes com els drets de les dones, els ideals de l’esquerra, la llengua i el país… Gemma és una d’eixes persones imprescindibles, una lluitadora i un referent dins les lletres valencianes.
Després de publicar amb gran èxit més d’una vintena de novel·les per a joves (amb desenes de milers d’exemplars venuts), entre les quals cal destacar obres com L’últim vaixell (2004)o Llàgrimes sobre Bagdad (2008), Gemma ha publicat recentment les seues primeres obres per a adults: Viure perillosament (2019), un recull de catorze contes protagonitzat per dones lliures; Torturades (2023), un llibre d’assaig en la línia del reportatge periodístic que denuncia els abusos de què van ser víctima algunes dones a la comissaria de policia situada al número 43 de Via Laietana a Barcelona, tortures que, sorprenentment, arriben a dates molt recents. I la seua primera novel·la per a adults: La puta i la santa (2024), un testimoniatge de la realitat dura amb què s’han d’enfrontar moltes dones.
En aquesta obra s’hi narren dues històries paral·lelament. Ens trobem, per una banda, amb una narradora en primera persona, la Maria, que viu en el nostre present al barri del Besós, i per una altra, amb el relat d’una figuera centenària que, des del 1909 fins a mitjan Segona Guerra Mundial, narra les vides de totes les persones que passen per la casa on aquesta està plantada, al barri de Sants. Les dues històries estan estretament connectades, ja que la casa on està plantada la figuera és on va a para la Maria quan aconsegueix escapar de la violència i els maltractaments brutals del seu marit. Així com el feminisme, l’antifeixisme i la lluita anarco-sindicalista, la violència masclista és un dels temes que travessen la novel·la des de l’inici fins al final.
Gemma Pasqual ha dut a terme una gran tasca d’investigació històrica per escriure l’obra. L’autora volia escriure una novel·la important en homenatge a la seua família d’Almoines, sobretot als seus iaios, persones lluitadores que van marxar a Sants a treballar.
De tot açò ens va parlar Gemma, i tot seguit es va obrir un torn de preguntes per part del públic. Acabat l’acte l’escriptora va signar exemplars de la seua obra als assistents, que podien comprar la novel·la allà mateix gràcies a la papereria Sempere.
