Les Rutes del Centre: Paratges de Xàtiva – (La Costera) – 1.6.25

Enmig d’una forta onada de calor i sense escoltar els avisos preventius d’alguns amics, vam avançar l’hora d’eixida per aprofitar la bona temperatura del matí. A les 8 ja estàvem caminant pels afores de Xàtiva. Vam començar pujant el Portet de Bixquert per una antiga calçada –romana posa en alguns llocs- que sembla ser que estan intentant arreglar-la. Poc a poc vam aplegar al coll que separa la serra del Castell de la de Vernissa i ens mostra la vessant sud d’aquestes serres. Una agradable jove es va oferir a acompanyar-nos durant un tros i a ella vam seguir. Passant per trossos ben ombrejats, vam anar fent camí en direcció sud vorejant una zona, Bixquert, tota plena de xalets i casetes. Baixant un poc més vam anar a parar a la font de la Quintana, junt a un rierol, tota ella ornada de rajoletes de ceràmica, mostra d’una altra època de més esplendor. Un poc més avant passem per un terrer i una casa abandonats i prompte apleguem a l’antiga carretera nacional, la qual travessem. Tornem a vorejar la zona urbanitzada, però de seguida enfilem una forta pujada que ens ofereix boniques vistes aèries dels voltants, amb la part sud del castell de Xàtiva de fons. Fem un descans quasi al capdamunt i reposem forces. Encara és suportable la temperatura.

Després de pegar un mos, seguim la marxa i, al cap de poc, comença una forta baixada que ens du directament a la Casa de la Llum i el molí Guarner junt al riu Albaida. Allà mateix hi ha un eixample on l’aigua forma com un petit llac i la gent aprofita per prendre el bany. Vam fer un tastet i ens vam arremullar una mica, s’agraeix el refresc, encara que la calor encara no és exagerada. Continuem la caminada i prompte apleguem a la Cova Negra, important jaciment arqueològic on s’han trobat restes humanes dels Neanderthals i que es troba protegit per una gran reixa. Més avall, al riu, l’assut de la séquia Murta fa la seua funció, fer pujar el nivell de l’aigua per aprofitar-la més avant amb les corresponents séquies. Passem junt a la font de la Cova negra i enfilem una senda per fer els 3’5 km que ens resten. Anem pel trajecte d’una séquia que ja no està en ús, però que ens du planejant per la vora del riu, sempre agradable a la vista. En algun tram notem alguna glopada d’aire calent, tal i conforme estava anunciat. Apleguem a les Arcadetes d’Alboi, un preciós aqüeducte medieval, part de la canal Bellús-Xàtiva que ens sorprèn per la seua bellesa i la consistència dels nou arcs gòtics que el conformen. Ja falta menys i aquest tram final és el més dur, ja que no té ombres i la calor va apretant. Per sort, no és excessivament llarg i, a bona hora, entrem a Xàtiva per la Font dels vint-i-cinc dolls i el Jardí del Bes, amb l’esplèndid llavador on ens refresquem els peus abans de la merescuda cervesa que ens refresca per dins. Després el dinar, un gelat i el retorn.

Hem sobreviscut a les veus més pessimistes!