dilluns, 16 de setembre de 2019

Centre Cultural Castellut

Un agradable passeig per la vora del riu Verd -13.4.19

Dijous, 2 Maig 2019, 16:11 | Categoria : Senderisme
Tags :

Després de la il·lustrativa xarrada del dia anterior, vam quedar amb els professors Carles Martín Cantarino i Daniel Climent Giner per fer una passejada etnobotànica per la part més pròxima del nostre riu.

Començàrem a la depuradora, actualment el naixement real del riu Verd, que eixe dia soltava una bona mànega d’aigua, cosa no gens freqüent; la pudor existent indicava, segons els professors, que alguna cosa no s’està fent bé, o que no es depura en el grau que s’hauria de fer; millorar el funcionament de la depuradora seria el primer pas per una regeneració integral del riu. Per altra banda es va insistir en l’excepcionalitat del paratge dins del nostre entorn, un bosc de ribera, amb la seua gran riquesa botànica i faunística, per increïble que ens parega, i en les immenses possibilitats d’esdevenir un espai d’aprofitament social per als habitants de Castalla, des del respecte cap aquest entorn.

Tranquil·lament, ens van anar explicant propietats i característiques de diverses plantes de l’entorn: àlbers –o xop blanc-, oms, guardians, joncs, canyes i, excepcionalment, un saüc preciós… amb la desagradable presència constant de les tovalloletes indestructibles que omplin les vores del llit del riu; un greu problema que requereix ja d’una forta campanya de conscienciació social per evitar el seu ús o, en tot cas, controlar-lo molt millor. L’erosió de les vores del riu també és un problema a tenir en compte; sembla ser que el fet de què el primer tram del riu estiga canalitzat, fa que l’aigua de pluja, quan és forta, actue amb gran virulència sobre les parets de vora riu; s’haurien de fer algunes represes que frenaren aquesta força, a més d’altres mesures.
A poc a poc, sense presses, vam anar passejant i comentant fets, anècdotes i succeïts que ens van omplir un matí de dissabte d’una manera molt agradable –no se’ns oblidarà la relació de la boga amb l’illa de Buda, al Delta, o Budapest, entre altres curiositats-

La conclusió principal va ser que els castelluts han de ser conscients de la riquesa i la singularitat del bosc de ribera que tenim al llarg del llit del riu Verd, un privilegi! i exigir actuacions regeneradores a l’administració, així com posa en valor un paratge excepcional en les nostres terres perquè puga ser un referent entre els ecosistemes de les terres del sud valencianes i els nostres sucessors puguen gaudir-ne.

Els representants de la ciutadania tenen el repte; es fan avant?