dijous, 17 de octubre de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: La Cabrentà – Anna (La Canal de Navarrés) 30.9.18

Dimarts, 13 Novembre 2018, 9:37 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Encara amb l’estiu acabat de passar, ens dirigim a Estubeny (la Costera), per fer un breu recorregut per dos sorprenents boscos subtropicals: petits retalls de les selves anteriors a l’última glaciació que sobreviuen al País Valencià. Deixem el cotxe quasi als afores d’Estubeny, i de seguida ens endinsem en la primera d’elles: entre capritxoses tosques formades per la precipitació de la calç de l’aigua que naix ací i allà s’alcen grans exemplars de lledoners sota els quals s’han assilvestrat nombroses figueres, ailants… tot nugat amb les lianes de l’arítjol, l’esparreguera i l’heura. Tot aquest conjunt de vegetació no deixa entrar a penes la llum del sol. Les darreres pluges han fet brollar aigua pertot arreu, i els primers bolets comencen a eixir.

Prompte anem pujant de nou cap al poble entre oliveres i tarongers, deixant enrere aquesta meravella forestal, i d’allí, notant a cada pas l’olor de la pebrella i la sajolida, arribem a un pla per on passa la carretera d’Enguera. Però no eixirem a ella, sinó que encara pujarem fins a un turó de pins i carrasques, baixem de nou passant per la vora d’una gran bassa de reg, i entre hortes i algunes casetes, de nou ens aboquem a un altre barranc, amb Anna ja a tir de pedra. Comprendrem ara que el bosc de la Cabrentà era només un aperitiu. Davall de nosaltres tenim el plat fort del dia. Conforme anem davallant, el bosc es fa més selvàtic, i de nou ens envolta i ens protegeix del sol de justícia que avui ens cau. Passem per una construcció abandonada que no sembla massa antiga, i no ens n’anem d’allí fins esbrinar què era: una fàbrica de llum que va essent menjada per la vegetació, i que encara conserva part de la maquinària. Després de saltar diversos rierols arribem a una esplanada amb un magnífic salt d’aigua que prové del Gorg de l’Escalera. Som els primers en arribar, i veient l’espectacularitat d’aquest racó, endevinem que prompte s’omplirà d’excursionistes. Mentrestant esmorzem i gaudim de la frescor de l’aire que provoca el salt.

Quan, en efecte, la gent va omplint aquest paratge, continuem la ruta passant a l’altra banda del riu. Però no és l’únic salt que veurem. A uns 200 o 300 metres, un altre, amb prou menys caiguda, però igual quantitat d’aigua, ens sorprén: el salt dels “Vikingos”. Per tal d’eixir d’allí cal grimpar per un pas totalment tancat de vegetació. De nou, grans lledoners i figueres ens tapen per complet la llum. Sembla com si s’haguera fet de nit de sobte, i eixim a una gran fàbrica enrunada, des de la qual pujarem al Gorg de Gaspar. Per allí es despenya altre salt. El riu és el mateix que el del salt anterior, però aigües amunt. Resulta ser l’aigua sobrant de l’Albufera d’Anna. Creuem el poble d’Anna que avui està de festa, i eixim per un camí asfaltat que passa per diverses fonts i el Gorg Català, on hi ha un grup de gent banyant-se. Un refrescant plaer que no podem deixar passar. Tornem a Anna per les proximitats de la Font Negra, on naix el rierol del Gorg Català, i la creuem, ara pel barri de les Eres. La tornada la fem per la carretera, on l’intens trànsit i la velocitat dels cotxes arriben a ser molests, i l’abandonarem a l’alçària del pla per on havíem passat a la vinguda, davallant de nou a Estubeny, i d’allí al punt d’eixida.

Finalment, ens desplacem a Navarrés per a dinar. Un arròs al forn ens espera.