Presentada pel professor de Filosofia i regidor Rubén Navas, Irene va parlar del seu llibre “La poètica dels espais en Vicent Andrés Estellés” (Institut Interuniversitari de Filologia Catalana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Alacant/Barcelona, 2021), una valuosa aportació a l’estudi de l’obra d’eixe mite de la poesia valenciana anomenat Vicent Andrés Estellés. La tesi doctoral (2019) en què se sustenta el llibre presentat va meréixer una qualificació d’Excel·lent Cum Laude.
Irene treballa a la Universitat d’Alacant, on és Professora Ajudant Doctora del Departament de Filologia Catalana. És coautora de llibres de text com Trellat, Valencià 2n de Batxillerat (Editorial Tabarca) i Punt per punt, curs de valencià de nivell A2 (Publicacions de la Universitat d’Alacant). Ha publicat articles en revistes com Scripta, Caplletra, Caràcters, L’Aiguadolç, La Veu dels Llibres… La seua investigació se centra en l’estudi de la literatura catalana contemporània des de l’òptica dels estudis culturals, interessada especialment en figures com Carmelina Sánchez-Cutillas i, sobretot, Vicent Andrés Estellés. Com a especialista en Estellés ha estat editora, juntament amb Jordi Oviedo, del volum VII de l’Obra completa. Nova edició revisada (2021) del poeta de Burjassot.
La poètica dels espais en Vicent Andrés Estellés s’inicia amb un pròleg de la professora de la UA Mari Àngels Francés, seguit d’una introducció de l’autora, tres apartats i una cloenda. Els tres apartats tenen una estructura concèntrica. Així el primer, “La construcció poètica de la primera topia: la llar”, parla de la importància de l’espai de la casa, l’espai domèstic, en la poesia d’Estellés. Al segon, “La mirada finestres enllà: els usos literaris de la ciutat”, apareix el carrer, la ciutat (València), com un espai on batega una quotidianitat vigorosa (n’és paradigma l’obra més aclamada, Llibre de meravelles, la lectura de la qual despertà l’interés d’Irene per Estellés). “Territorialització i memòria: el país” és el títol del tercer apartat, i se centra en la construcció que fa el poeta del territori com a símbol de la pàtria.
Especialment interessant és la cloenda, on podem trobar fragments com aquests:
“La conformació d’un discurs del dolor, a més, propicia que els límits de la privacitat de la llar s’eixamplen i el jo poètic accedisca a l’entorn col·lectiu que, com ell, pateix la pèrdua. La veu lírica s’insereix d’aquesta manera en la comunitat a qui el context polític li ha negat el dol per raons ideològiques. En aquest sentit, el vincle de solidaritat creat a través del dol esdevé un revulsiu polític i poètic contra la pau imposada de la dictadura.”
“En aquest sentit, el jo líric d’Estellés s’encarrega de preservar la memòria col·lectiva d’un país vençut socialment i nacionalment per a confeccionar un mapa per a la recomposició. En efecte, Mural del País Valencià (2002) és, a ulls de la noció de la cartografia i de les narracions cartogràfiques, el millor exemple de com la literatura és capaç de fundar una pàtria en els límits del text. El poeta hi narra el país, el recorre mentalment i literàriament en un itinerari que permet superar el desterrament que ha suposat l’exili interior i existencial de dècades anteriors.”
“En resum, l’acció territorialitzadora del projecte estellesià és clau en el manteniment del sistema literari català al País Valencià, ja que com van anunciar Deleuze i Guattari (1990), en els pobles minoritzats la literatura és l’encarregada de mantenir i reproduir la consciència col·lectiva.”
Irene va fer una exposició assossegada, salpebrada amb tocs d’humor, amb una personal al·lusió a l’empremta que li van deixar els espais valorians, tan viscerals com determinants.
Aquest cicle de presentacions d’obres d’autors castelluts, que s’han esdevingut al llarg del mes de novembre, ens han deixat gratament impressionats. Han permés que ens acostem a tres obres d’indubtable interés. I no solament això, també hem pogut conéixer els seus autors: Sergi Gallego, Maria Vicent i Irene Mira. Tres persones que, tot i ser bastant joves, ja compten amb una trajectòria acadèmica important. Tots tres són professors universitaris, han excel·lit en el seu doctorat i han publicat nombrosos treballs. Els tres destaquen en les seues disciplines corresponents.
El Centre Cultural Castellut ha quedat molt satisfet, diríem que està devanit per haver organitzat una activitat cultural tan interessant. I també celebra la notable assistència de públic que han tingut els tres actes.
