dilluns, 11 de novembre de 2019

Centre Cultural Castellut

Al nostre amic Cantó

Dimecres, 15 Març 2017, 8:58 | Categoria : Actualitat
Tags :

Cantoneti, després de tants anys d’amistat, te n’has anat repentinament, plàcidament, sense avisar ni donar indici de res. És fort haver d’acceptar la teva absència. Tenim enyor i estem tristos.

Sols podem dir-te que encara que te n’has anat et sentim present. És difícil creure que ja no ens vorem més, que no gaudirem més de la teua tendresa, del teu sentit de l’humor i la teua bonhomia.

Hem compartit amb tu moments i èpoques molt bones.

Tu vas ser dels primers membres del Centre Cultural Castellut, quan el Centre tenia molts fronts oberts, i tu, combregant amb les idees del Centre, vas anar per davant, sense importar-te el que el poble i els teus contemporanis pensaren de tu.

Has sigut una persona de ment oberta, jove, lliure, fent en tot moment el que t’ha agradat, el que has cregut i el que has volgut. Et comparem amb un ocell que vola pel seu territori buscant sempre i en tot moment el vent càlid, amistós i alegre; perquè ahí és on troba el seu benestar, la seua pau i la seua manera de relacionar-se i d’estar en el món. Així has sigut tu.

Volem cantar-te, per sentir-te pròxim i dir-te que t’estimem,  la cançó de Llach:


UN NÚVOL BLANC

Senzillament se’n va la vida, i arriba

Com un cabdell que el vent desfila, i fina.

Som actors a voltes,

Espectadors a voltes,

Senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,

I potser, en el deixar-se véncer, comença.

La platja enamorada

No sap l’espera llarga

I obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués quedar-se.

Així només, em deixo que tu em deixis;

Només així, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per tu, un niu en el meu arbre

I un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanca…

Sovint és quan el sol declina que el mires.

Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.

Arribem tard a voltes

sense saber que a voltes

el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que…..

Només així, em deixo que tu em deixis;

Així només, et deixo que ara em deixis.

Jo tinc, per tu, un niu en el meu arbre

I un núvol blanc, penjat d’alguna branca.

Molt blanc….