Les Rutes del Centre: Barranc de Mascuna – Xixona – (l’Alacantí) – 2.11.25
En un diumenge ventós, ens dirigim al port de Tibi i deixem els cotxes aparcats en un eixample. Comencem a caminar amb un vent potent, amb l’esperança de què minve en entrar al barranc on ens dirigim. Anem pujant cap a les esmolades crestes de Vistabella fins aplegar a un magnífic mirador sobre tota la vall de Xixona i gran part de l’Alacantí, amb la mar de fons. La visibilitat és excel·lent. Seguidament reprenem la ruta per la capçalera del barranc de Mascuna que anem a fer quasi totalment en descens, primer per una senda molt malmesa per les escorrenties que desemboca en un camí també molt pedregós; seguim baixant fins empalmar amb un altre camí pel qual continua la baixada junt al barranc, que guanya profunditat ràpidament, per les Ombries del Moreno. Estem envoltats de cingleres impressionants, amagades de la civilització, per unes terres inhòspites i aïllades. Quasi al capdavall divisem la casa de Mascuna, al peu de la Penya Alta, on esmorzarem. Abans, però, travessem el barranc i ens sorprèn que duga aigua corrent per un paratge tan eixut, la Font de Mascuna està viva. L’aigua transcorre alegre entre unes parets cada vegada més altes que fan molt difícil entrar per dins del barranc. Reposem a la vora del maset (mascuneros els deien als que allà vivien).
Un poc més tard baixem una miqueta més per veure la continuació del barranc i la panoràmica d’on s’ajunta amb el barranc de les Salinetes. L’any passat vam fer aquest i el final del de Mascuna, que desaigua en aquell. El paratge és únic per les nostres terres, totalment diferent, amb un terreny argilenc i uns colors molt cridaners. Paga la pena visitar-lo. Retornem i ens endinsem al barranc, per unes parets pronunciades, de terra esvarosa que fan difícil la baixada; allà s’ajunten dos barranquets amb aigua i vegetació, una bassa i uns antics bancals abandonats, fa l’efecte d’estar a un oasi; l’aigua ha excavat les parets aconseguint unes formes molt boniques. Eixim per l’altre costat on hi ha una altra caseta, també abandonada. Una pronunciada senda salva el Puntal de Mascuna i ens durà fins a la vall paral·lela, on ja n’hi ha algunes casetes habitades i on aplega una pista que baixa des del capdamunt del port de Tibi, per on nosaltres retornarem al punt de partida, ara tot el temps costera amunt.
Les Salinetes, Mascuna, el Cap de Montnegre, les penyes de Güendo, el bec de l’Àguila, Montnegre… tot un món ben diferent de les serres de més al nord, ple d’atractiu i esperant a ser descobert. En això estem!
