Gandia: St. Jeroni, la Col·legiata, el Palau Ducal i els Borja – 12.6.16

A molt bona hora, les 8, vam anar trobant-nos al lloc acordat i, en estar tots, ens vam posar en marxa. L’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida i finalment La Safor… Ja des d’una certa distància vam albirar l’esplèndid Monestir de St. Jeroni de Cotalba, amb la seua magnificència arquitectònica i històrica. Enfront seu, el castell d’Alfauir (o de Palma), amb un emplaçament estratègic. Apleguem al desviament cap al Monestir, amb una ombrejada avinguda de plàtans que ens condueix a l’entrada. Aquest és un edifici singular, perquè quan la desamortització de Mendizàbal a penes si va estar expoliat, ja que el va comprar la família Trénor i ha estat propietat particular fins els nostres dies, factor que ha afavorit que ens aplegue en un estat de conservació molt acceptable.

Comencem la visita amb Xavi, el guia de Gandia que hem contractat, el qual va posant-nos al dia de la història d’aquest lloc; en 1388 el va fer construir Alfons el Vell, de qui ens van explicar la història, l’extensió del ducat, les vicissituds, els atacs i segrestos, les relacions familiars… Una vegada dins vam quedar bocabadats, com si haguérem fet un salt en el temps. Per un sòl enllosat, vam accedir al claustre mudéjar, l’escaleta de caragol gòtica, múltiples detalls constructius… L’antiga església, en procés de recuperació, la sala capitular, reconvertida en capella, amb la Mare de Déu de la Salut –gràcies a un frare colivenc i a la voluntat de la mateixa imatge, que no va consentir que se l’endugueren d’allí, sanant a tots els afectats d’una epidèmia…- el celler, amb una imatge de l’últim sopar i amb un cert misteri… Seguidament vam pujar al claustre superior, que no fa molt que es pot visitar –segueix sent una residència privada- i que té alguns detalls de gran refinament –Pere Comte, l’arquitecte de les Torres de Serrans, té part del mèrit- ; l’armeria, amb peces originals molt antigues, de Lepant ens van parlar i tot… Vam descendir a la Sala Noble per una escalinata doble, equipada amb mobiliari antic, una foraca preciosa, etc D’allí vam anar a la cuina dels monjos, tal i conforme devia estar fa dos-cents anys… Adossat al Monestir hi ha un jardí romàntici l’aqüeducte medieval que, al llarg de cinc quilòmetres, duia l’aigua des d’una font .

Seguidament ens vam dirigir a Gandia, bressol de Pere i Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella, el més destacat de la literatura del nostre Segle d’Or. Per la plaça del Prado, el passeig de les Germanies, carrer Major, fins aplegar a la Col·legiata de Sta. Maria on, segons la llegenda, li va caure un pètal a la delicada de Gandia, que la va matar, clar, que aquest era de pedra! Unes explicacions molt aclaridores sobre l’inici de l’edifici i el perquè dels Borja a Gandia, la història dels dos papes valencians, Calixte III i Alexandre VI –fet excepcional, únic a Europa, donat el control que sobre la cúria tenia l’església italiana- i de com la cort vaticana es va omplir de valencians, amb el consegüent enfrontament amb les principals famílies italianes. Tot molt interessant! Vam fer una breu visita a l’interior de la Col·legiata –hi havia un acte litúrgic- i ens vam dirigir al veí Palau Ducal dels Borja.

Aquest ara és una preciositat, però també ha passat èpoques d’abandó. Afortunadament, es va poder recuperar aquesta meravella de l’art civil valencià. El va manar construir Alfons el Vell al s XIV i, més avant, el papa Alexandre VI li va comprar al seu fill Joan de Borja el ducat de Gandia, i durant tres-cents anys els Borja van regir els destins dels habitants del seu vast territori, amb personatges tan destacats com St. Francesc de Borja, que també va lluir el títol de Duc de Gandia abans d’abandonar-lo i dedicar-se a la vida espiritual. Amb parts originals del s.XIV, hi conviuen diversos estils arquitectònics -gòtic, renaixement, barroc, neogòtic…- com a senyal de què ha estat utilitzat al llarg de quasi set segles. El pati d’armes, el de la Cisterna, el Saló de Corones, el de les Àguiles, l’estança del Duc, la de la Torreta, la Sta. Capella, la Galeria Daurada, la de les Ceràmiques, la Sala Verda, la dels estats de Sardenya… tot en conjunt conforma un edifici únic, preciós, del tot imprescindible per a tots els valencians orgullosos de ser-ho i de la nostra història, igual que el Monestir visitat a primera hora.

Finalment ens vam dirigir a la plaça de les Escoles Pies, per veure el magnífic grup escultòric que Manolo Boix va dedicar als Borja, en reconeixement de la seua importància històrica: Calixte III, Alexandre VI, Lucrècia, Cèsar i St. Francesc llueixen perfectament en aquest marc tan bonic.

Una visita molt ben aprofitada i molt enriquidora!
Centre Cultural Castellut – juny 2016