dilluns, 14 de octubre de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Safranera-Menejador – Alcoi- 14.10.18

Dimarts, 22 Gener 2019, 13:42 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Vam avançar aquesta excursió perquè ens coincidia amb la Fira de la Fantasia dels dies 20 i 21, per evitar duplicitats i facilitar l’assistència a la Fira.

Eixírem amb l’amenaça de pluja cap al migdia, però de bon matí feia un temps excel·lent. Vam deixar el cotxe en la casa rural La Safranera, d’uns amics pròxims a Castalla. Comencàrem el que seria una pujada constant fins al Menejador, de 1.356m, cim del PN de la Font Roja; deixem a la dreta el mas del Safraner, dos noms que delaten una antiga ocupació dels habitants d’aquest rodal. Ens comenta un company l’existència d’un antic poblat per aquesta zona del que no queda cap testimoni. Fem un tros del Barranc de Vistabella i enfilem cap a l’esquerra per un empinat camí, una desviació a la dreta ens du a la senda del Rossinyol, que seguim també a la dreta fins el Pla dels Gal·lers. En aquest últim tros ja s’apreciava la humitat i abundaven les falgueres i distintes classes de bolets. Al Pla fem una aturada reparadora i peguem un mosset.

Seguim costera amunt i seguim trobant-nos infinitat de bolets, de totes les classes –menys els estimats rovellons o esclata-sangs-; un company ens diu que al PN de la Font Roja, en anys òptims, apleguen a fer-se més de 500 varietats diferents de bolets, increïble, la diversitat i riquesa d’aquest Parc. Apleguem al Collado dels Porcs, replanell anterior al cim i canvia totalment el paisatge de la vessant sud, però la panoràmica és espectacular. Fem la darrera pujada fins la caseta d’observació i vigilància i ens entretenim davant d’un panell informatiu identificant totes les serres que contemplem –hem estat en la majoria… ja duem molt camí recorregut en aquest grup-. Ens enfilem ara a la penya Foradada, pròxima, i després fem cim; continuem per la carena cap a llevant, fins l’Alt del Ginebrar, des d’on baixem i anem descendint per l’ombria. És una llàstima, però falten un parell de setmanes perquè la diversitat dels colors de la tardor estiguen en la seua plenitud, tanmateix la bellesa de la zona és molt destacable siga quina siga l’època en què es visite. Creuem la carretera i agafem el GR7, en descens, passem pel mas de la Cardadora i el de la Parrancà, on fa goig veure que s’estan recuperant terres que estaven abandonades i s’està plantant vinya i oliveres. Un poc més avant trobem un xicot llaurant que ens explica el que es proposen: agricultura ecològica, vi i oli de qualitat… Resulta ser de Noruega! Una mentalitat avançada que intenta utilitzar la riquesa del terra i el clima que tenim, d’una manera respectuosa per guanyar-se la vida… Tant de bo servisca d’exemple! Un cel amenaçador fa que no ens encantem i seguim fent camí; al cap d’uns minuts comença a fer unes gotetes que, ràpidament esdevenen pluja i, més ràpidament, arruixada considerable; en deu minuts que ens quedaven per aplegar al cotxe quedem ben passats, malgrat  els xubasquers. Però encara hem de donar les gràcies perquè ens hem lliurat d’una bona; no teníem el cotxe massa lluny i segueix caient una forta pluja que primer havia passat per Castalla, com comprovem en aplegar, i tot queda en una petita –i humida- anècdota! Fins la pròxima!