Paca Rico ens ha deixat

Paca Rico

I a poc a poc esdevindràs tan nostra…
Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, de les teves coses
parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra
que no caldrà ni que parlem de tu
per recordar-te; a poc a poc
seràs un gest, un mot, un gust, una mirada
que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol
(Llibre d’Absències)

Fa uns dies la nostra amiga i companya, Paca Rico, se’n va anar per sempre. La part més injusta i amarga de la vida ens ha colpejat; la trobarem molt a faltar. L’escola i la societat hem perdut una persona insubstituïble. Sempre la recordarem, l’enyorarem i parlarem d’ella. L’autèntica mort és l’oblit, però nosaltres mai no t’oblidarem, Paca, i seguirem treballant pels teus ideals, que són els nostres.

Sempre amb nosaltres!