Les Rutes del Centre: Font del Cossi, de la Perdiu, el Frare i l’Altet de Palau – La Font de la Figuera (La Costera) – 11.1.26
Després d’un Nadal i un Cap d’Any ben freds, comencem l’any senderista amb un diumenge assolellat, molt agradable per caminar. Ens dirigim a la Font de la Figuera, que deixem enrere, i ja en enfilar cap a València abandonem l’autovia i agafem la carretereta a Navalón. Aparquem prompte i comencem a caminar per una pista bastant plana amb unes vistes noves per a quasi tots nosaltres; estem en un punt històricament importantíssim, un encreuament de tres camins vitals: la Via Augusta que ve de Villena i de tot el sud, el port d’Almansa que enllaça la meseta amb València, i la Costera, que canalitza aquest trànsit cap a València. Nombrosos jaciments arqueològics ho testimonien. A un km i mig aproximadament de l’inici trobem el desviament a la Font de la Perdiu que baixem a veure; retornem al camí i seguim un poc; després una senda ben senyalitzada ens du a la Font del Cossi, espectacular, situada dins d’una balma i amb una basseta molt fotogènica, d’on raja aigua. Seguim la senda descendent i apleguem a la caseta de Mahoma –ni idea del perquè d’aquest nom-, abandonada però amb un emplaçament privilegiat, junt al barranc de Vallmelós per on transcorre una pista en bastant bon estat i per la qual, seguim la ruta fent baixada. En obrir-se el panorama, busquem un recer i esmorzem al costat d’un aljub recentment remodelat.
Una vegada recuperats, reprenem la marxa pel mateix camí, entre camps de cultiu i en descens; passem per la casa de Ferrero, abandonada, i un poc més avall canviem bruscament de direcció, quan ja estàvem prop de l’autovia, i ens dirigim cap al NO, ara en pujada. Apleguem al peu d’un turó i agafem una senda a l’esquerra per circumval·lar-lo; prompte apleguem a un mirador que ens sorprèn favorablement, tenim als peus l’Altet de Palau, les restes d’un poblat de l’Edat del Bronze que ha estat excavat i habilitat per visitar-lo. Les vistes cap a la Font de la Figuera i el Capurutxo són magnífiques. Continuem endavant i fem una breu ascensió a la moleta del Frare, on hi ha també restes d’un poblat iber sense excavar. Completant la volta al turó, empalmem amb el camí que dúiem anteriorment i ens dirigim on tenim els cotxes. D’allà a l’Altet de Palau hi ha cinc minuts, visitem el poblat que ens deixa impactats -3500 anys d’antiguitat- per l’emplaçament i la distribució de l’espai, amb un carrer central i habitatges als costats, limitat per una muralla i uns tallats. Costa imaginar com s’apanyaven els antics pobladors d’estes terres per viure. Tot un món apassionant per descobrir.
Només ens queda tornar cap a casa. Un prometedor inici de l’any senderista!
