Després de dies de prediccions meteorològiques gens favorables, ens vam trobar amb un dia núvol, però agradable per caminar; la pluja ens va respectar. Des de les Cases de Bèrnia ens vam dirigir cap a la font del mateix nom, amb la presència del massís a la nostra dreta.A partir de la font, una senda va guanyant altura en direcció al Forat; apleguem a la base de la crestellera i passem per unes balmes en un entorn amb una vegetació molt rica i diversa. Apleguem al Forat, el travessem i la vista és única, tota la Marina Baixa davant de nosaltres, com des d’un balcó. Preciós!
Tornem a l’altra cara de la muntanya i agafem una senderola que discorre paral·lela al crestall, no massa marcada. Algun teix aïllat ens vigila. Prompte apleguem a un runar al capdamunt del qual tenim un monumental arc de pedra que ens sorprén i que ens estimula a pujar fins allí. Una mitja senda ens facilita –és un dir- la pujada: espectacular, un arc grandíssim dóna pas, amb trepada per una corda inclosa, a un recinte interior com tallat en la roca, la sensació és com si estigueres en una catedral de pedra; a un racó, un forat dóna pas a una coveta, però el vent pega molt fort i ens retirem prompte. Quina raconada!
Busquem un recer per esmorzar i després continuem, un frare de pedra ens ix al camí, respectuosament el deixem de costat i anem a eixir a una senda que, ja en descens i amb el mar de fons, desemboca en el camí que va a una pedrera. Passem per dues microreserves de flora i, ja prop del caseriu de Berdiola, comencem a remuntar fins que apleguem altra vegada a la Font de Bèrnia i d’allí als cotxes. Un dinar reparador ens espera en pocs minuts. Gran, gran, Bèrnia!!!