Diumenge 16 de juny, de bon matí ens vam ajuntar un nombrós grup de persones, desitjoses d’aprofundir una mica més en el Patrimoni i la Història del nostre Poble. Després d’Oriola, vam triar Sagunt, coneixedors de la importància històrica d’aquesta ciutat. Havíem contactat amb la professora de la Universitat de València Carme Rosario Torrejón perquè ens guiara pel patrimoni arquitectònic i històric de Sagunt.
A l’hora convinguda ens estava esperant al lloc acordat, vam fer un petit esbarjo per cafè, serveis, mosset… Una vegada reagrupats, van començar les explicacions i el recorregut. Una introducció històrica, destacant el privilegiat emplaçament de la ciutat, els primers pobladors ibèrics que l’anomenaven Arse, la rivalitat de Roma i Cartago per posseir-la i les faccions locals en favor d’una o altra, la conquesta de la ciutat per Aníbal –amb el mític sacrifici comunitari en una pira funerària-, la segona guerra Púnica, l’esplendor romana… Vam anar lentament desplaçant-nos cap a castell, passant per l’arc de la Jueria, pel costat del teatre Romà, pel cementeri jueu, amb diverses parades i les corresponents explicacions.
El castell, situat en un emplaçament estratègic, és el resultat de l’acció de tots els actors històrics que, amb diversos graus d’intensitat, han passat per aquest territori: ibers, cartaginesos, romans, visigots, àrabs, catalans, castellans, francesos… La seua extensió és enorme, situat en un extrem de la serra Calderona, ocupa centenars de metres de llargària, amb dos centres diferenciats als extrems del recinte i una part central, diversos aljubs, portes i aquarteraments. És fàcil comprendre que tots vulgueren controlar aquest privilegiat turó, vista l’àrea d’influència que abarca. Ocupada pels àrabs al s. VIII, conquistada pel Cid, per Jaume I, les guerres de la Unió, les Germanies, la Guerra de Successió, la del Francés… Tota la nostra Història té un capítol important ací, a Sagunt.
Baixem després cap al teatre Romà, el qual va ser objecte, en el seu moment, d’una polèmica restauració-reconstrucció, tot i que estava molt deteriorat i actualment s’utilitza per a diverses activitats que, d’altra manera, serien impossibles. Ens endinsem, seguidament, pels carreronets de la jueria, una de les més importants del País Valencià, per eixir a una placeta amb diverses cases senyorials, en una de les quals hi ha el Museu Històric de Sagunt, que visitem partint el grup en dos. La plaça Major i l’església de Sta. Maria són les següents parades. Amb tot això va fent-se l’hora de dinar i agafem el bus per baixar al Port de Sagunt, on reposem forces comentant allò que hem visitat i molt més…
Després del dinar i del cafè, anem caminant cap a on estaven els Alts Forns, dels que n’han deixat un de mostra i que es pot visitar a certes hores. Carme ens explica la seqüència històrica d’aquesta indústria, dels seus gestors, dels treballadors… I visitem el Casino i els edificis administratius d’aquesta empresa, així com el xalets dels propietaris, els de les classes intermèdies i els dels treballadors, ens conta que tenien el seu economat, escola, església, etc Al mode de les colònies industrials d’altres llocs, molt curiós!
Ens queda clar que Sagunt no cap en un dia i que, com l’any passat, resta pendent una visita complementària per acabar de conèixer un poc millor encara aquest històric municipi. I, carregats d’informació i cansats, tornem satisfets al bus que ens torna a la nostra estimada Foia. Ja coneixem millor altre tros del nostre País. Fins la propera ocasió!
