dijous, 22 de agost de 2019

Centre Cultural Castellut

Brillant presentació a la Casa de Cultura de la novel·la “Si ha nevat”, Premi Enric Valor de Novel·la 2015

Dimarts, 9 Maig 2017, 14:03 | Categoria : Literari
Tags :

 

L’autor, Paco Esteve i Beneito (Agres 1979), és llicenciat en Filologia Catalana i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Actualment resideix i treballa a Felanitx (Mallorca). L’any 2013 va publicar la seua primera novel·la Qui no fa la festa, una obra de caràcter experimental. El 2015 publicà, en l’editorial el Bullent, l’obra Agres i dolces, una completa mostra divulgativa de la cultura pròpia del seu poble.

Dissabte 6 d’abril va estar entre nosaltres per parlar-nos de Si ha nevat, una obra ambiciosa que està fermament recolzada en un sòlid treball de documentació. Paco ens va explicar com va anar gestant-se l’obra, com partint de fets i personatges reals va anar entrant en un món de ficció i ampliant temes, personatges, moments històrics…

En la novel·la trobem tres trames superposades que van alternant-se. La tercera trama, la més dilatada i important, narra fets esdevinguts en la segona meitat del segle XIX. És on trobem la part més estrictament històrica: la revolució de 1868 (anomenada La Gloriosa), la Primera República, la sublevació dels federalistes (amb cabdills com el Palloc, Tomaset el de Petrer i Froilán Carvajal, que van prendre Castalla el 4 d’octubre de 1869), la lluita entre carlins i republicans, la revolució del Petroli d’Alcoi de 1873, la Restauració borbònica, l’epidèmia de còlera de 1885.

Junt al tema de les caves o pous de neu, dels collidors, del comerç i transport del gel al pobles i ciutats, té un pes encara major a la novel·la el del món dels sanadors o “curanderos”. El Coces ensenya els seus secrets a Jordi en els anys quaranta, i el Búsol ensenya al Coces en la segona meitat del segle XIX. 

Un dels aspectes més reeixits de la novel·la és l’ús encertat que es fa del realisme màgic, molt vinculat al món, diríem iniciàtic, esotèric, dels sanadors. Encara que hi ha moments en què el realisme màgic hi apareix fora d’aquest àmbit: l’home que plora, el pare que dona de mamar al seu fill, el viatge que fan el Coces i Elvira per les muntanyes, les dones d’aigua, etc.

Una novel·la excel·lent que fa servir una tècnica narrativa complexa a l’estil del segle XX, però que també fa una síntesi de la literatura del XIX en harmonitzar hàbilment realisme i romanticisme.

Tot plegat, fa molt recomanable la seua lectura.

CCC-maig 2017