Les Rutes del Centre: Cim de les Covatelles –Puig del Frare – La Font d’en Carròs (la Safor) 16.11.25

Descobrir trossets de País que encara no hem trepitjat sempre és un bon incentiu per a matinar i desplaçar-se a altres comarques com hem fet avui. Anem amb les primeres llums del dia cap a la Font d’en Carròs, un dels molts pobles que ocupen la plana entre Oliva i Gandia, apegat a una serralada de modesta altitud, però densament poblada de boscos.

Allí ens retrobem amb el nostre amic Juli, que ve acompanyat per altres tres companys excursionistes que ens guiaran pel seu terme i ens portaran als millors indrets d’aquesta serra encara inexplorada per nosaltres.

Eixim des del poble i a través de bancals de tarongers prompte entropessem amb els primers boscos d’ombria, per on discorre una séquia amb abundant aigua. Ens situem al barranc de les Fontanelles, i prompte guanyem altitud entre frondosos pinars amb la típica vegetació termomediterrània: garrofers, llentiscles, margallons, coscolles, i pins per on els aritjols creen una selva de lianes.

Arribant ja a la part més alta ens desviem per un corriol fins a un collat on descansen les restes d’una gran mola, possiblement destinada a una almàssera. Sembla que aquesta gran peça de pedra es va extraure dels roquissars de la serra i anava a ser transportada cap al poble, i en algun moment va caure a terra. Ara està partida en tres trossos.

En un breu ascens final arribem al cim de Covatelles, on coincidim amb un grup prou més nombrós amb qui ens havíem creuat al principi del camí i durant la pujada. Des del vèrtex geodèsic tenim una fugaç vista cap al sud: el Montgó, la marjal de Pego, la Segària, Mostalla, el Xillibre i les primeres serres de la Vall d’Ebo. La nuvolositat llunyana no ens arriba a permetre veure Eivissa, però cap al nord, el cel està molt més ras i distingim perfectament el Penyagolosa, el Desert de les Palmes, o més a prop, la Calderona, València, Cullera, el Montdúver, o la serra Falconera, més immediata a Gandia.

Seguim per la carena seguint una senda emmarcada entre murs de pedra seca. Es tracta d’un assegador que poc més endavant es creua amb un tallafocs per on passa un gasoducte. Eixe replanell ens sembla un bon lloc per a esmorzar.

Des d’un altre eixample molt proper ens desviem per una senda que puja al Pla o Puig dels Frares, tot i que no hi arribem a pujar, ja que se’ns allargaria la ruta en més d’una hora, però sí que veiem el xicotet i enrunat mas de Maria Rosa i la seua font, ara seca. Pugem una mica més per aquesta exhuberant ombria, des de la qual veiem el Circ de la Safor, el Benicadell i la serra de la Cuta, de nou devastada pel foc. Després de davallar fins retrobar-nos amb el tallafocs on havíem esmorzat, tornem cap al poble, sempre a l’ombra dels frondosos pinars. Passem per alguns bancals de pedra seca que escalen, estrets, fins a una carena més immediata al poble, i des de la qual anirem baixant-hi.

Els nostres nous companys ens parlen del castell de Rebollet, més pròxim a Rafelcofer, però encara dins del terme de la Font d’en Carròs. Veiem la muntanya sobre la qual es va bastir, i ens n’adonem d’una gran solsida, on la vessant de la serra es va enfonsant.

De tornada recorrem el poble de la Font d’en Carròs, una abundosa font de set dolls, i el parc des d’on havíem eixit, on avui hi ha una fireta. Per a dinar ens n’anem a Bellreguard, a molt poca distància, on gaudim d’un magnífic arròs a banda.