El passat diumenge 8 de juny, vam continuar amb els nostres Viatges Culturals, amb la finalitat de conèixer millor i estimar el nostre País; aquesta vegada vam anar a Elx. Acompanyats del professor Hèctor Càmara vam recórrer el centre històric, entrant des de la part forana, des del mirador del Pont d’Altamira, i ens va anar descobrint multitud d’anècdotes i fets curiosos que van completar la visió històrica i patrimonial que la majoria teníem de la capital del Vinalopó: el Palau d’Altamira, el convent de la Mercé, el banys àrabs, Sta. Maria, la casa de la Festa, l’ermita de Sant Sabastià, el mercat, l’Ajuntament… Després d’un descanset reparador vam baixar fins el Raval, un poble dins d’una ciutat, amb unes característiques pròpies i singulars que el diferencien de la resta de la ciutat. Pel passeig que hi ha junt al llit del Vinalopó vam tornar al bus.
El Jaciment arqueològic de l’Alcúdia va ser la següent parada; acompanyats de David, un jove historiador, vam descobrir la immensitat d’una ciutat –només està excavada en un 10%- habitada per ibers, romans, visigots i àrabs que encara guarda multitud de secrets reblits baix terra. Un Museu molt ben muntat, amb diferents espais ordenats per èpoques, complementa la visita: escultures iberes, utensilis de treball i de la llar, canalitzacions d’aigua, mosaics espectaculars, monedes, etc. Una meravella que ens dóna idea de la riquesa del jaciment. La contemplació del lloc on es va trobar la Dama d’Elx i a la basílica paleocristiana van posar fi a una visita que tothom hauria de fer, preferiblement sense calor. Conéixer de primera mà les restes dels habitants que van construir i ocupar aquestes terres –les nostres- és una experiència impagable.
No molt lluny, un dinaret al Camp d’Elx, en una terrassa ben aclimatada va completar el matí. Després de dinar vam fer un tastet del P.N. El Fondó d’Elx-Crevillent, suficient per apreciar la joia de la natura que és aquest Parc Natural; la sorpresa va ser general. La temperatura ens va aconsellar deixar per altra ocasió una visita amb més profunditat, però ja havíem aconseguit el que preteníem, descobrir i apreciar una realitat pròxima mereixedora d’estima i protecció enmig del Camp d’Elx (una zona agrícola riquíssima només comparable a l’Horta de València). A tot això sense entrar a considerar els dos Patrimonis de la Humanitat que té Elx, el Misteri i el Palmerar, que cadascun d’ells mereixen un capítol a part. Tot un privilegi!
Fins el pròxim! Bon estiu!
