Centre Cultural Castellut

Viatge Cultural Alcoi 2022

Antoni Miró entre costeres i ponts: una visita cultural a Alcoi

Va ser una vesprada molt ben aprofitada la de dissabte 7 de maig. El CADA (extensió de l’IVAM) està ubicat en el bell centre històric d’Alcoi, entre cases modernistes i bastiments mastodòntics, en l’enorme edifici que allotjà en el passat la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat. Bona part de les seues nombroses i extenses sales acollien dos exposicions interessantíssimes. El Centre havia reservat una visita guiada a l’hora d’obertura vespertina de l’establiment: les cinc de la vesprada.

A la primera planta s’estenia l’exposició titulada “Fotografia al mig”, una selecció de fotografies pertanyents a l’arxiu de l’IVAM. Aquesta exposició antològica recorre des de l’any 50 fins a l’actualitat i ha estat realitzada pel castellut Enric Mira i Pastor. Presenta obres de quaranta-tres fotògrafs destacats, artistes que han sabut plasmar pessics de vida i immortalitzar-los. El títol de l’exposició fa referència al caràcter de la fotografia com a instrument mitjancer de comunicació artística, com un fenomen que tendeix un pont entre l’art i la realitat. Amb aquesta manera d’estar al mig, la fotografia exhibeix el seu ésser polièdric i la seua versatilitat per a crear nous significats. Cal veure una exposició d’aquestes dimensions i d’aquesta qualitat per comprovar les possibilitats que té la fotografia i la diversitat de propostes que ofereix, i també les parcel·les que crea al seu si l’estil propi de cada autor. També es pot observar l’ampla gradació entre el mer testimoni gràfic, com un element que copia la realitat sense més intenció, i la proposta carregada d’interpretacions d’aquesta, la imatge que llança un missatge a l’espectador que pot ser el compromís, la ironia, l’humor, la denúncia; o que fa un posat estètic.

Tot plegat, esdevé una experiència molt gratificant contemplar creacions tan dispars, tan diverses, tan nombroses, algunes d’elles molt originals. El fet de comptar amb les explicacions pròpies d’una visita guiada també ajuda a eixamplar els horitzons del que s’està observant, i també a captar-ne els detalls.

Antoni Miró entre costeres i ponts: una visita cultural a Alcoi 1

La planta baixa de la institució allotjava una exposició d’Antoni Miró titulada “Antològica”. El títol deixa clar que es tracta d’una mostra d’obres que descobreixen l’evolució del gran pintor alcoià al llarg de la seua carrera. Es tracta d’una tria de cent huitanta quadres i escultures procedents de museus i col·leccions privades. L’obra de Miró se situa en el realisme social i és una denúncia de la injustícia, la desigualtat i el patiment humà. Aquest treballador incansable i autodidacta rebutja tota mena d’opressió i clama per la llibertat i per la solidaritat humana. Les obres estaven agrupades per sèries: “Pintem pintura”, “El Dòlar”, “Costeres i ponts”, “Món ferit”, etc. En eixir de l’exposició vam ser obsequiats amb un “llibrot” que incloïa les imatges de tots i cada un dels quadres exposats, a més de diverses introduccions a l’obra de Miró escrites per experts.

Marxàvem ja de tornada a Castalla, quan la jove que havia fet de guia –Maria- en la segona exposició ens va proposar de fer una visita a una altra exposició que hi havia a la Llotja de Sant Jordi. De qui? També d’Antoni Miró, que eixe dia es prodigava per Alcoi com si tinguera el do de la ubiqüitat! Vam dubtar perquè eren ja moltes fotografies i molts quadres i escultures els que havíem vist. Finalment, ens decidírem a continuar. Als budells de la plaça que anomenem col·loquialment “La Bandeja”, on Calatrava va deixar plantat un dels seus costellams de dinosaure, l’incombustible Antoni Miró ens oferia l’exposició “Recent pintat”, on en un principi dominaven els cossos nus o quasi nus d’hòmens i dones (sèries “Nus i nues” i “Suite Havana”), per acabar amb els vint-i-quatre quadres de la sèrie “Personatges”, on trobem figures destacades de la cultura catalana i de l’esquerra com, entre altres, Raimon, Ovidi, Víctor Jara, Maria del Mar Bonet, Lorca, Josep Pla, Joan Fuster i Enric Valor.

Una cerveseta en una terrassa d’un bar proper a l’antic Simago (cerveseta o aigua llimó, per ser més exactes), en la plaça que no van voler que s’anomenara “Isabel-Clara Simó”, la xerradeta, i de tornada al poble.

Com deia al principi: una vesprada ben aprofitada. Poques coses concentren tant la vida com la cultura.