Centre Cultural Castellut

Les Germanies, 500 anys amagades

En aquestes III Jornades d’Aproximació a la Nostra Història, hem fet un primer acostament a un capítol cabdal de la Història dels valencians, La Revolta de les Germanies, tan important per al futur del nostre Poble com desconeguda per a la gran majoria. Fa cinc-cents anys el Regne de València estava molt rebolicat, donant lloc a un moviment popular que durà des de 1519 fins a 1522-23, amb anys posteriors plens d’una repressió terrible que va condicionar totalment l’evolució de les nostres institucions. Açò va donar pas a l’inici de la castellanització que quasi dos-cent anys després va confirmar el Decret de Nova Planta posterior a la guerra de Successió, ja sense cap mena de vergonya i amb total voluntat d’eliminació de l’enemic, els valencians.

L’historiador Frederic Aparisi Romero, tècnic de recerca de la Universitat de València, membre del Grup Harca d’historiadors i autor de nombroses publicacions, presentat per Juanan Mira, ens va parlar d’aquest moviment social a la conferència “Més enllà de Xàtiva i València. Les Germanies al món rural”. Començà pels antecedents, les successives epidèmies de pesta que assolaren el nostre Regne amb l’empobriment conseqüent, els problemes amb els conversos i els mudèjars, els desequilibris socials existents, problemes de corrupció, d’abastiment de blat, tot això, sumat als atacs dels barbarescos i a l’absentisme reial produeixen un profund malestar social que desencadenà els fets fins esdevenir una guerra oberta.

Tot va començar amb l’armament dels gremis per defensar el Regne d’atacs exteriors, amb el consentiment reial, aplegant a desfilar 8.000 agermanats sense cap problema; però la noblesa va veure perillar la seua posició de privilegi i van començar a lluitar contra el moviment, fins a aconseguir prohibir-lo, el que va produir els consegüents aldarulls; afegint a això el nomenament de Diego Hurtado de Mendoza –un estranger- com a virrei de València, es va produir l’extensió de la germania fins a convertir-se en una guerra civil, amb batalles importants a Orpesa, Almenara, Gandia, Llutxent, Bellús, Oriola… Seguidament és nomenada Germana de Foix virreina de València, que va desencadenar una repressió fortíssima, fins que el 1528 aplegà el perdó reial, posant fi, de moment, a la Revolta.

Per entendre millor el problema, podeu seguir la conferència al web del Centre. Aviat la penjarem.