Recordant Enric Valor, en el XXé aniversari del seu traspàs

Les institucions i associacions culturals que des de fa 9 anys commemorem l’Alba de Valor el dia del naixement del nostre escriptor, 22 d’agost, al seu poble natal, Castalla, vam considerar que en algun moment caldria també homenatjar-lo davant les seues despulles, ja que molts en desconeixíem el lloc exacte on estava soterrat. I en aquest 2019, mentre brindàvem en honor seu, en llegíem fragments de l’obra i hi tornàvem a renovar l’esperit valorià allà dalt a l’Alt de Guisop, a la serra de Planisses vam creure que el 2020 era oportú per recordar-lo ací, atés que es complia el XXé aniversari del seu traspàs. Aquesta efemèride va ser aquest dilluns passat 13 de gener, dia en què malauradament va faltar també la nostra benvolguda Isabel Clara -Simó.

De les comarques meridionals hem mogut aquest homenatge perquè creiem necessari que aquesta ciutat, on va viure la major part de la seua vida, s’hi sume a la reivindicació de l’esperit valorià. Perquè a València hi va ensenyar la seua llengua apresa a la Foia de Castalla, ací hi va escriure la major part de la seua obra narrativa i ací va morir un 13 de gener de l’any 2000, tot just traspassat el mil·leni. I ací, a la Universitat, hi va rebre tots els honors merescudíssims. Fora molt guai, doncs, que València i el gener esdevingueren un nou espai perquè la societat civil el poguérem recordar anualment, amb algun acte senzill com aquest, i completar així el record del seu cicle vital amb uns merescudíssims honors: el naixement a l’agost a Castalla, i el traspàs al gener al cap i casal.

El Centre Cultural Castellut, l’Ateneu Republicà de Petrer, la Càtedra E Valor de la UA… considerem que el mestre ben bé es mereix aquest doble homenatge, atés que fou un dels grans homenots valencians del segle XX, un excel·lent divulgador i estudiós del valencià i un dels nostres millors narradors de tots els temps. L’autor de les rondalles va fer de la nostra llengua el seu estendard, de la nostra identitat la seua literatura, i de la literatura un espill importantíssim de la cultura, la història i l’imaginari popular del poble valencià. La rellevància social del personatge és celebrada de manera unànime i ha sigut una figura capaç d’aglutinar un ampli ventall d’iniciatives procedents dels més diversos sectors de la societat valenciana, per la seua sòlida obra literària, tant de novel·les com de narracions curtes, de desenes d’articles periodístics (com bé ens ha sabut ajuntar en un llibre J Daniel Climent), amb una constant i decidida defensa de l’ús del valencià. I per això com a valencians i valencianes tenim la necessitat de conservar-ne la memòria i projectar-la cap al futur.

Homenatge a Enric Valor i Vives al cementeri de València

Publicada por La Radio I Televisió Del Poble en Sábado, 18 de enero de 2020

L’escriptor del Cicle de Cassana – la seua Castalla de mitjan segle passat- ens ha deixat un tresor de meravelles literàries, lingüístiques, cíviques,… com pocs ho han fet al llarg de la nostra sovint menystinguda història. L’“últim patriarca de les lletres valencianes”-com ha estat qualificat en més d’una ocasió-, va saber transformar en matèria de fabulació la vida, els costums, la saviesa popular i el paisatge de l’espai meridional del País Valencià i va saber fixar per escrit tota la bellesa que condensaven aquelles comarques de la primera meitat del segle passat per salvar-la davant el perill de desaparèixer per sempre per l’imminent abandó d’aquella vida rural dels pobles, i en un exercici de literatura culta i amb un mestratge indiscutible ens el regalà en forma de narracions brutals, impagables, úniques, genuïnes, eternes i imprescindibles.

Marcat per la seua infància a Castalla, Valor fou un home arrelat a la terra, que l’estimà, la gaudí i l’observà meticulosament, precisa i exquisida. Com ha dit el professor i amic Vicent Brotons, ens va legar un petit món entre fantasiós i mític, que pren un to realista o llegendari, però sempre detallista i tocat d’un to d’estima i afecte. Un món per una gran obra narrativa valenciana: la més important des de Joanot Martorell; la més significativa del segle XX.

Rellegir la seua obra ha de ser una necessitat de la societat valenciana. Els pares hem d’ensenyar les rondalles als xiquets per continuar una tradició que ha traspassat les fronteres del temps durant anys difícils per a la cultura valenciana; els fills, gaudir d’aquestes històries màgiques que van ser i no van ser… i tots plegats, reconéixer el seu mestratge lingüístic, perquè gràcies a Valor el valencià, el nostre català, és més brillant, depurat, pulcre i genuí.

Si perseguim ser un país digne que s’emmiralle en la història i les tradicions, si volem ser un poble amb veu pròpia, si cerquem una societat oberta, moderna, cohesionada i respectuosa, si somniem en definitiva la “Terra Promesa” resistent als efectes devastadors de la globalització cultural, hem de reivindicar i difondre la figura i l’obra de Valor com a símbol essencial d’identitat: ell ens va salvar els mots i – com diu Francesc Gisbert- part de l’ànima: la imaginació. Ell, que va ser investit Doctor HC per totes les universitats valencianes, ens guaitarà des de l’ordinador de les galàxies i amb un somriure noble,franc i animat ens dirà: ànim amics, que tenim encara temps de batuda per davant…

Hui, plens de joia, de país, de germanor, de sentida remembrança, li portem en forma d’ofrena simbòlica un ramell de flors amb la senyera, un pessic de timó i un grapat de terra d’aquelles serres de la seua Foia de Castalla, el xicotet tros de paradís que més s’estimava. Aquí som la gent que habitem per aquelles grandioses i riques heretats de Catí, de les Fermoses, de Puça, de Planisses, de Caprala, de l’Arguenya i d’altres que fora massa llarg d’anomenar.

Que aquest homenatge que li retem hui servisca per mantenir viva la seua llum i les seues paraules que, al cap i a la fi, no són ni més ni menys, que un cant a la nostra gent; o potser -com m’apuntaria l’amic Joan Borja- són encara més: un himne d’amor a la terra.

Carles Durà i Amado
Centre Cultural Castellut
València 18 gener de 2020