Per qüestió logística, vam començar la ruta des de Batoi, havent deixat un cotxe a Ibi, al Molí de Paper recentment restaurat.
L’inici de la ruta va ser molt suau i agradable, planejant i baixant cap al bonic Racó de Sant Bonaventura on el color de l’aigua i el cabal del riuet donaven a conèixer que el dia anterior hi havia hagut una tronada forta. Des del Racó van començar una llarga i forta pujada fins aplegar a la pista que ve del Troncal on vam enllaçar amb el GR7, que segueix pujant i, passant pels masos de Parrancà i La Cardadora, vam aplegar a la Font Roja, on decidírem pegar un mos i reposar forces una estoneta.
No acabà ací la pujada, seguidament vam encarar l’empinada senda que ens va dur fins els peus del Menejador, a la Collada dels Porcs on, després d’una pujada de vora 800m, es suavitza per fi la ruta. Vam seguir, planejant primer i a continuació ja baixant clarament, per la cava Coloma fins el mas de Tetuan (o Serrallo) on vam trobar gent coneguda. Prosseguim el descens sense aplegar al Pou de neu del Barber, recentment restaurat (molt criticable el text monolingüe dels panells i la consegüent manca de respecte per la nostra llengua). Passant per baix del preciós mas de Sta. Maria, vam enfilar el Barranc dels Molins, aturant-nos al racó d’Almarra –curiós nom que coincideix amb la partida del mateix nom, a Castalla-; a continuació ens vam remullar en el magnífic braç d’aigua que naix allà mateix i que alimenta els molins posteriors, el de la tia Roseta, el del Vicari i el de la Llapissera, el qual vam poder visitar perquè és propietat d’una companya professora a l’institut Enric Valor de Castalla i que conserva en perfecte estat tota la seua maquinària.
Agafem el cotxe que havíem deixat i anem a recuperar l’altre… Un matí preciós, per uns paratges preciosos, amb una miqueta d’esforç físic i amb molt bona companyia… Quina millor manera de passar un diumenge de matí?
