dijous, 22 de agost de 2019

Centre Cultural Castellut

101 Aniversari d’Enric Valor: Crònica i Fotos

Dimecres, 29 Agost 2012, 13:27 | Categoria : Actualitat
Tags : ,

 
Google has deprecated the Picasa API. Please consider switching over to Google Photos

BLOOMSDAY A CASTALLA

(101 aniversari del naixement d’Enric Valor)

 

Són les 5:30h d’un 22 d’agost. Malgrat l’ona de calor i l’espectacular matinada, desenes de persones van concentrant-se en la Creu per a acostar-se junts fins a Catí. Allà se’ls uneixen uns altres que pugen des de Petrer i, encara nit tancada, inicien tots plegats l’ascensió fins a l’Alt de Guisop. Són una cinquantena llarga de persones. Què fan aquests bojos pujant un pendent esgotador a eixes hores de la matinada?

Potser Enric Valor els està seguint des d’algun lloc arcà, potser és el pi situat a la vora el camí prop del qual passa la colla, potser s’ha encarnat en una au nocturna que segueix, encuriosida, els seus moviments. Ell sap què fan allí i, devanit, pensa que és el millor homenatge que se li pot retre, potser és més entranyable per a ell, i se l’estima més, que un Honoris Causa.

Comença a clarejar. El cel va mudant la seua pell, com fa a diari i, progressivament, va mostrant el blau amb que el vist el dia. Els pocs núvols que suren cap a llevant van canviant de tonalitats, passen dels grisos a una gamma ben variada de vermells i ataronjats.

Ja són a l’alt de Guisop, millor dit en un minúscul, infinitesimal altiplà que es troba a pocs metres, i que l’orografia dels voltants, ensinistrada per Valor, ha cisellat per a dur a terme l’esdeveniment. Tothom mira cap a l’est, on l’albada ha rescatat un muntanyam majestuós que fa d’antesala a la mar immensa. Una vermellor intensa, un bocí de brasa roent, emergeix per darrere de la Penja Roja. Un munt de càmeres digitals enregistren l’instant, la imatge singular que no es repetirà ni al llarg de l’eternitat.

És el moment del parlament d’un petrerenc entusiasta que és una de les ànimes de l’acte, de les lectures de fragments de textos valorians: L’ambició d’Aleix, La Mare dels Peixos, El gegant del romaní, Les velletes de la Penya Roja… Del brindis, precedit per unes paraules d’homenatge en boca d’un valorià de la Ribera i seguit del so festiu dels taps de suro del cava, de l’herbero que les genives voldrien retindre més temps abans de deixar-lo caure gola avall.

La colla fa via entre els coixins flonjos del matí, entre la gerdor de l’hora i de la natura, per camins que travessen una geografia tan literària. Passen a frec de l’Almussai, de Mascabrer… Queden enrere els paratges immortalitzats a Contalles de la boira, Temps de batuda i Enllà de l’horitzó.

A Castalla/Cassana els espera un esmorzar reviscolador. Donaran bon compte de la pellicana, els ous fregits, les llonganisses, la cervesa, el Rioja… Parlaran de Valor, de la terra i la llengua, de les coses que agermanen els presents, que vénen de la Ribera, de la Safor, de la Vall d’Albaida, de l’Alacantí, de l’Alcoià, del Vinalopó… Molts d’ells repetiran l’any que ve.

Acabat l’esmorzar, em dirigisc a la barra. Agafe un exemplar del diari LEVANTE, el fullege. Em crida l’atenció una notícia. La llig: És la segona edició d’aquest peculiar bloomsday, que en compte de James Joyce i Dublín té com a protagonistes Valor i el “laberint orogràfic” al voltant de Castalla. Em pregunte per què collons la notícia no està escrita en valencià.