Viatge cultural a Oriola, la perla del sud – 17.6.18

dijous, 28 juny 2018, 18:16 | Categoria : Viatges Culturals
Tags :

 

Després d’un temps de preparació, la visita a Oriola aplega i, en un matí esplèndid, eixim rumb al nostre destí. La gran desconeguda del sud valencià ho serà una mica menys, a partir de hui, per als valents que s’han decidit a passar un diumenge de juny en aquesta ciutat.

Aplegats als afores d’Oriola, ens deixa el bus vora l’antic convent de St. Doménec. Ens encontrem amb el professor de la UV Jesús Millan, oriolà de naixement i estudiós de la història de la seua ciutat, qui ens facilitarà l’aproximació a la seua realitat històrica i cultural. Comencem a la Porta de Callosa, l’única que queda de l’antiga muralla, preciosa ella i amb una inscripció en valencià; continuem amb el convent, un edifici impressionant pel seu tamany i per la riquesa ornamental; antiga universitat –junt a la de València i Gandia-, on van estudiar personalitats com Joaquín Mª López, Gabriel Miró i Miguel Hernández; visitem els dos claustres i l’església i quedem molt sorpresos per la riquesa que desprenen totes les ornamentacions. Continuem amb la visita de la casa de Miguel Hernández, que està al seu costat; plena de records de l’escriptor, ens mostra el que era un habitatge de classe mitjana de fa quasi cent anys, algun poema il·lustrat ens recorda la bellesa de la seua poesia. Anem ara cap al centre urbà, fem una aturada amb explicació davant la catedral i entrem al Palau del Bisbe, on està el Museu d’Art Sacre. Tant l’edifici com el contingut mereixen molt la pena visitar-los, amb un llenç de Velàzquez, un St. Miquel de Paolo de Santo Leocadio, una Mare de Déu de Gràcia preciosa, passos de Setmana Santa al pati interior… El següent objectiu és el Museu de la Muralla, on comencem la visita amb un audiovisual; seguidament recorrem un gran espai on s’hi troben restes de la muralla, de torres, de cases i banys àrabs, altres medievals, d’un palau gòtic… Tot dóna idea d’una ciutat molt rica, porta del sud del nostre País. El Palau de Teodomir, un preciós edifici, ens espera per dinar un saborós arròs amb costra, refrescar-nos i descansar una estona agradablement.

Pel carrer Major ens dirigim a l’església de Sta. Justa i Rufina, junt a l’actual Ajuntament, ambdós edificis magnífics, cadascun en el seu estil. Diverses construccions ens mostren la riquesa i el bon gust de les classes dominants d’aquesta ciutat al llarg de la història. Apleguem a la parròquia de St. Jaume, que podem visitar i que ens sorprén agradablement al seu interior. Junt a la torre d’En Vergonyes el bus ens arreplega i pugem a un mirador que ens proporciona una vista aèria magnífica d’Oriola i el seu Palmerar. Baixem a fer un relaxant passeig per aquest bosc de palmeres i visitem el que fins no fa molt va ser l’edifici on es butllien els cucs de seda, important pas en la indústria de la seda, vital durant segles en aquest territori, igual que a València i Gandia, i que possibilità una època d’esplendor de la ciutat d’Oriola.

No ha vam poder veure tot, però el que sí que ens vam endur tots va ser la impressió d’una ciutat importantíssima dins del nostre País –Regne de València-, des dels seus orígens, especialment des de que Jaume I la conquerí i, més tard, Jaume II la incorporà definitivament a la Corona i que mereix més d’una visita per conèixer-la bé. A més dels edificis, els rics arxius amb rica documentació en valencià, les imatges, els escuts, els cavallers, ens parlen de la gran transcendència que aquesta ciutat ha tingut en la història dels valencians: “la perla del sud”.

Moltes gràcies al professor Jesús Millan, al company Enric Barba i molta força a l’Aula “Antoni Almúnia” de Conversa en Valencià.