dijous, 27 de juny de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Serrella, des de Benasau (El Comtat) 24.3.19

Dilluns, 13 Maig 2019, 17:57 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :


Primera excursió de primavera. Encetem l’estació meteorològica viatjant en direcció a la vall de Guadalest, on fa poques setmanes ascendírem al cim de la serra de Xortà. Aquesta vegada el repte és la llarga i alta serra de Serrella, concretament el seu cim més occidental, el Recingle Alt, de 1.359 m d’alçària. No arribem a entrar a la vall, ja que abans del port de Confrides, a Benasau, aturem els cotxes i iniciem la caminada. Allà, l’altitud és d’uns 700 m sobre el nivell del mar, per tant tenim per davant una ascensió de 659 m.

Sense dificultats importants, la pista que agafem en direcció est ens facilita el camí de pujada. Enfront, Alcoleja i Penàguila, terra de rondalles i referències valorianes inevitables. I la gran mola d’Aitana, sempre present.

Arribem així al Coll de la Caseta del Retor, on trobem un gran dipòsit d’aigua, a més de 1.200 m d’altitud. Cent metres de desnivell més i assolim el perfumat Pla de la Sàlvia. Hem arribat al capdamunt de la serra; ara, tant si anàrem a la dreta com a l’esquerra recorreríem quilòmetres per aquesta magnífica plataforma sense necessitat de pujar i baixar grans costeres. Serrella és el mirador per excel·lència, el llarg passeig d’altura que ens ofereix les panoràmiques més espectaculars de Diània.

Nosaltres triem l’esquerra, i en direcció sud-oest avancem fins el petit pla que dóna accés al cim que perseguim. Esmorzem abans de fer aquesta última i breu pujadeta. Poc després apareix ja a la nostra mirada el grandiós panorama que s’albira des dels 1.359 m. Esforçant un poc la vista veiem inclús Castalla, tot i que hui el ventet de llevant, tan humit, enterboleix l’horitzó amb bromes marítimes. La vall de Seta als nostres peus ens ocupa en la identificació dels diversos poblets que l’habiten: Quatretondeta, Millena, Balones, Benimassot, Tollos…

Iniciem la tornada. El recorregut d’avui és circular. Progressivament, la pista que hem anat seguint esdevé senda, i recorre una cresta rocosa que en ocasions obliga alguns dels membres del grup a oferir la mà a d’altres, més poregosos, a l’hora de superar alguns passos complicats. La verticalitat d’aquest tram és molt superior al de l’ascensió. Amb prudència, però, el camí és ben factible; finalment recuperem l’horitzontalitat i entrem a Benasau. Crida l’atenció la solitud dels carrers, així com la seua netedat.

Uns centenars de metres més endavant, però, tot canvia. El restaurant Nou Serrella, on hem reservat el dinar, a peu de carretera, es presenta molt concorregut. És diumenge i no queda ni una taula lliure, sort que hem avisat abans, en deixar-hi els cotxes aparcats. I amb el millor bon ambient i companyia celebrem amb ganes l’èxit de l’excursió de hui. Una fideuà i un arròs a banda cooperen eficaçment a l’alegria.