Les Rutes del Centre: Serra de Quatretonda – Vall d’Albaida 4-3-2018

dimarts, 31 juliol 2018, 8:38 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Ens desplacem a Quatretonda (Vall d’Albaida), amb un oratge insegur. Des del poble prenem el Camí de la Serra, i el pugem amb els cotxes fins al punt més alt, des d’on començàrem a caminar per una pista que recorre bancals d’oliveres, ametlers, garrofers i tarongers, esguitat de casetes, fins l’última, situada en una preciosa valleta. Després de recórrer els últims bancals ens endinsem en un pinar de grans exemplars de pinastre, al mig del qual està l’Avenc. Tot i que està protegit per una reixa, es podia obrir la porta i observar-lo de prop. Això sí, per la seua fondària, era impossible arribar a veure on acabava. Bon moment per a esmorzar.

Continuant pel pinar arribem a un coll des d’on se’ns obri una vall. A la seua capçalera es troba Pinet, l’últim poble de la Vall d’Albaida, emmarcat per unes serres descarnades, però també enganyoses: a la part alta sobreviu un bosc de sureres, una raresa botànica, donat que és una espècie que no tolera la calç, i en aquest cas, creix sobre substrat calcari. Seguim per la carena, encara guanyant més altitud, fins a un punt, quasi al capdamunt, des d’on baixa una senda vorejant el barranc dels Conills. Per ella arribem, amb l’olor a la pebrella i la sajolida, a la casa del Tio Honorio, i a partir d’ella, ja per camí, continuem davallant, ja apartant-nos progressivament del barranc, fins a la Cava de la Falaguera. No es tracta d’un pou de neu, sinó d’un alcavó ple d’aigua amb una fonteta que ompli un abeurador.

Encara ens apartem més del barranc, i quan el camí pareix que vaja al fons, el deixem per una drecera emboscada que ens porta a la pista del Pla dels Corrals, que anirem remuntant, primer, per l’alberg de la Bastida, i després, pel Pla de l’Engolidor, una àrea recreativa amb refugi on trobarem un aiguamoll. L’aigua que hi naix, de seguida és engolida per un sumidor i desapareix sota terra. I completem la ruta pujant fins al punt on havíem començat, sempre amb la presència del pinar i alguns bancalets d’oliveres.

Dinàrem a Llutxent, i després d’una bona paella, encara vam visitar el Monestir del Corpus Christi amb el seu garrofer monumental, amb vistes al castell de Xiu.