dilluns, 24 de juny de 2019

Centre Cultural Castellut

Les Rutes del Centre: Les Penyes de Rosset – Xixona (l’Alacantí) – 1.10.17

Diumenge, 5 Novembre 2017, 18:49 | Categoria : Les Rutes del Centre
Tags :

Aquesta era una destinació llargament desitjada, programada ja en l’anterior calendari, ajornada, i que no ha deixat indiferent ningú.

Powered by Wikiloc

Vam deixar els cotxes vora la rambla i vam començar a remuntar-la per un camí molt deteriorat per les pluges. Més avant, degut a l’existència d’algunes cases, s’arregla. Apleguem així a la Font de Rosset, que encara raja una miqueta d’aigua. A partir d’allí, ens endinsem pel llit del barranc de Corquet, molt accidentat també per l’acció de l’aigua. Prompte tenim damunt, a la nostra esquerra, les Penyes. Avancem fins els Quatre Barrancs, lloc on es junten els barrancs dels Ports, la Calderona, el de Castalla i el de la Cova dels Corrals… espanta pensar la quantitat d’aigua que es pot acumular, en temps de forta pluja, en aquesta trobada de barrancs… Enfilem per l’últim dels barrancs esmentats i després de superar un parell de passos de trepada, deixem el barranc per remuntar cap a la base de les penyes. És empinat, però no massa llarg. Apleguem a uns tallats vermellosos amb uns mínims abrics en la base. Seguim avançant i, a poc a poc, anem penetrant en un roquissar impressionant. No sabem a quin fenòmen és degut, però la serra que baixa des de la Penya Roja, quan aplega ací es trenca espectacularment deixant unes ferides colossals en forma de badalls gegantins, roques enormes, runars immensos, una vegetació inesperada per aquestes latituds i, sorpresa per a tots, un clivell que ens deixa a tots bocabadats, les seues dimensions són enormes, entrem i la sensació d’estar en un lloc quasi sagrat, amb unes parets altíssimes que quasi es tanquen al capdamunt, amb un runar intern que ens mostra el procés que va modificant aquest lloc. Peguem un mosset gaudint de la màgia d’aquest racó…

Prosseguim amb certes dificultats per aquest caos de pedres que recorda per uns moments paratges més propis del Pirineu, per la seua bellesa. Queda pendent algun racó per a altra ocasió i, progressivament, va suavitzant-se la baixada fins que apleguem a uns bancalets erms on arriba un caminet que seguim. Agafem una drecera per baixar al fons del barranc, a l’alçada de la font d’aquest matí. El seguim en descens un tros i eixim cap a l’esquerra, pugem per un caminet fins la Font de Nutxes, amb una gran bassa; aquesta sí que trau una bona quantitat d’aigua. Seguim baixant fins els cotxes, que agafem per qüestió de temps, i ens dirigim a la finca Nutxes de la Carrasca, mas que té un exemplar de carrasca mil·lenària únic, La Tramuntana li diuen, amb una soca allargada de la que ixen cinc troncs (més altre sec) i que el perímetre de la soca té 28m, 8’92m de diàmetre de base, 25m d’alçada (dades oficials) Impressionant i preciosa!

Vaja matí més ple!